Suite Natura-2004-06

 Suite Nature nº10 /mixta sobre papel-2004
Col.lecció del Col.legi de Aparelladors i  Arquitectes de Barcelona (Terrassa)

 
 

DOMÈNEC TRIVIÑO I LA PINTURA-POESIA

El 7 de setembre de 1854 Delacroix confessava la seva predilecció per les arts silencioses, per aquelles coses mudes que professava Poussin. Segur que quan va escriure silencioses pensava en el comentari que Simònides atribueix a Plutarc, que "la pintura és poesia muda i la poesia és pintura parlada".

Un mateix camí s’utilitza per fer sensible a l’ull el que normalment nomes apareix al sentit de l’oïda. Aquesta unitat de text i imatge respon a la idea simbolista, en concret baudelairiana, de les correspondències. Tot el moviment simbolista va ser influenciat per la revelació poètica de les correspondències al llibre de poemes Les flors del mal de Baudelaire. El primer vers d’aquest llibre escriu: "Els perfums, els colors i els sons es responen". Per aquest poeta francès totes les coses tenen darrera d’elles un llegat misteriós a causa del qual una cosa reclama l’altra: un perfum, un color o una música es responen, són anàlegs. "A negre, E blanc, I vermell, U verd, O blau: vocals" diu el vers que enceta el sonet Vocals de Rimbaud, manifest simbolista de l’anomenada “audició colorada”. Hi ha una relació, diran els simbolistes, entre el signe gràfic com a imatge i la cosa que aquest signe significa, exactament igual com passa en l’alfabet xinès. Més encara, tots els mots estan constituïts per una col·laboració entra la veu, l’ull i l’objecte. La mà dibuixa mentre la boca recorda. La "o" no és res més que el dibuix que conformen els llavis quan aquesta és pronunciada.

És la correspondència de pintura i poesia el que interessa a Domènec Triviño. Es tracta d’entendre la pintura com a poesia visual, d’aconseguir una fusió entre una imatge poètica i una imatge visual per ampliar el nostre camp de percepció, la nostra manera de veure la realitat, per anar més enllà de la pintura. La font principal de Domènec Triviño és l’ull de la imaginació. Si la realitat és, com diu Kant, quelcom que l’home construeix a partir de les seves facultats de conèixer, aleshores qualsevol construcció de la realitat és igualment vàlida, perquè tota realitat és una construcció subjectiva. La realitat creada per la imaginació és tan veritat, certa, o real com la realitat que veiem pels ulls. De fet, és la presència de l’home el que dóna sentit al món. La naturalesa, per ella mateixa, no té més que una presència immediata, el sentit i el significat no són altra cosa que la projecció que, sobre ella, fa l’home que la contempla. El fruit d’aquesta contemplació és l’obra d’art.

D’aquest context neix Cercles (1992-1995), un món de realitats imaginades, un lloc interior, una visió. Pintures de somni creades a partir de l’espontaneïtat en les que, sense ajuda de convencions pictòriques, Domènec Triviño troba una manera elemental, primària de representar. Segurament l’actitud de Domènec Triviño contra les convencions pictòriques s’està extremant. Ho diem perquè els darrers anys, amb Parcel.lacions (2002) es palesa una disgregació del pla pictòric que el podria portar a una ruptura semblant a la de Miró durant l’etapa surrealista, que allunyant-se de la pintura de cavallet buscava noves vies d’expressió com el collage, las pintures-objecte o les construccions.

 

ANNA PUJADAS

Dra. En Història de l'Art

Professora de Teoria de l'Art de la Universitat  Pompeu Fabra (UPF)

 Suite Nature nº65 /mixta sobre papel-70x50cm-2006


Suite Nature nº61 /mixta sobre papel-70x50cm-2006

LA MÁGICA Y SUGERENTE “SUITE NATURA”
DEL PINTOR DOMÈNEC TRIVIÑO

El pintor de Castellar del Vallès, Domènec Triviño Agüera, ha expuesto varias veces en Terrassa sin embargo, en cada nueva ocasión, su obra aparece más intensa en ideas, conceptos y calidades.
Ahora en la sala del Col.legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, en su delegación terrassense, Triviño muestra una serie de recursos mixtos mediante “collages”, acrílicos, etc.… Y en los cuales mucho evidencia que pueden haber tantas abstracciones pictóricas como cultivadas sensibilidades personales con sus propios criterios de vanguardias e incluso de postmodernidad.
En este concreto caso, el artista llega a la esencialidad estética sirviéndose, sencillamente, de una línea o de un plano amén de amplias tonalidades a veces con solo incisivas pero significantes coloraciones. Conforme así, Domènec Triviño realiza una peculiar “Suite Natura “donde insinúa diversos sutiles paisajes imaginativos a través de esa simplicidad narrativa que busca y consigue un verdadero esencialismo minimalista. De manera que, en cada tema, se juntan armonía, coherencia, simetría y dimensionalidad, aunque las pinturas sean de escaso tamaño, si bien la expresividad objetual, en cada una de ella, potencia la reflexión, la percepción, el ritmo y la honda y mágica metáfora intelectual.
Por de pronto, Triviño nos ha vuelto a motivar con estas sugerentes creaciones. En donde el constante descubrir de inéditas e individuales posibilidades plásticas manifiesta la fuerza de un artista, de intensa vida interior, incansable por encontrar, en su in formalismo, esa poética del silencio, de la magia y de la serenidad.

Félix Riaza. Diario de Terrassa jueves 23 de febrero del 2006

 

Suite Natura nº12/mixta sobre paper-70cmx50cm- 2006