Tota la meva pintura des de
els començaments, es la voluntat de ordenar els elements. Fins aquí
sembla normal i segurament comú a totes les pintures del món però cal afegir la
manera de fer-ho. Es veritat que fins ara he provat de veure elements del meu
entorn, del meu paisatge més proper e incorporar aquests elements a l’obra.
Potser no calia justificar les incorporacions. De fet crec que les
justificacions son més aviat per mi. Perque em permeten saber en tot moment el que faig i per que. Quan
dic paisatge no em refereixo mai al paisatge tal i com s’ha entens sempre aqui
a casa nostre. Pintar es ordenar.
Ordenar la realitat que m’envolta
per incorporar a l’espai de la tela allò que m’inquieta del meu entorn més
proper,allò que visualitzo, aquells objectes que formen part de la meva
realitat diària a la fabrica: elements mecànics, electrònics, orgànics,
volanderes, tecles, sorra, papers, vidre.
L’important per mi no es si allò aparenta
la realitat viscuda sinó el procés formal que se’n deriva amb la transformació
de l’objecte amb la seva incorporació a l’obra definitiva.
Sempre m’ha interessat l’economia
de mitjans i aqui es on per mi es tan important el buit, l’espai entre les
coses,el que els Japonesos anomenen el Ma. Ma
significa un interval de temps i d’espai.
Domènec
Triviño, novembre 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario