Domènec Triviño: "La sorra funciona com una pintura"

Domènec Triviño a Cal Calissó (Marina Antúnez)

 

4/01/2014 - Cultura

Domènec Triviño: "La sorra funciona com una pintura"

El pintor castellarenc inaugura una exposició a Cal Calissó que es podrà visitar fins a finals de febrer.

Marina Antúnez

És un artista que viu la pintura com una constant evolució. Avança calmadament i seriosa, tot i que sempre hi ha amagada una bona dosi d’humor i optimisme. Els seus quadres no turmenten ni provoquen cap catarsi, sinó que més aviat són bells en sí mateixos, perquè a l’obra del pintor castellarenc no hi ha un tema, sinó que la creació és per ella mateixa, i punt. Aquests dies exposa a Cal Calissó.

· Què mostres a la nova exposició de Cal Calissó?

És una mostra de vuit quadres de petit format, tots fets amb tècnica mixta, amb acrílic, carbó, llapis i sorra, però no és una mostra que busqui un relat, perquè a la meva obra mai n’hi ha. M’interessa el color i la composició. La sorra, en aquestes creacions, funciona com a pintura, i no vull donar-li cap color artificial. Jugo amb els acrílics blaus, taronges, blancs, verds i negres. Però no és un negre apocalíptic ni turmentat, sinó que és un color més, que no trasbalsa. Pinto coses planes. En total, d’aquesta sèrie ja en tinc fets uns 30 o 40, aquí hi ha una mostra i prou, i ara estic treballant en un altre quadre de gran format, també amb sorra.

· La sorra com a pintura?

Sí, exacte. La sorra com a element pictòric. És la sorra de la fàbrica. I no hi és perquè sí sinó que hi és perquè el meu paisatge sempre s’explica a partir dels elements que m’envolten, la realitat propera, com la fàbrica del vidre, per exemple. El vidre conté una alta proporció de sorra. I la sorra és la que em serveix per pintar, aquesta vegada, tot i que no és un element constant a la meva obra. El llapis, que també utilitzo a la sèrie, també és un element de la fàbrica.

· Amb aquesta nova col·lecció arribes al cim de la teva inquietud creativa?

No, jo sempre he anat buscant el meu camí, i crec que sempre el buscaré. Vaig començar amb l’art figuratiu, i de seguida vaig tirar cap a l’abstracte. Tinc una manera de fer particular, és cert, en tots els meus quadres. Penso en els elements que he vist i he observat a la vida. Els ‘imprimeixo’ als quadres. De vegades, això ho he fet de manera inconscient, i d’altres vegades ho busco expressament.

· I què busques?

Encara busco, però no busco cap tema concret. El que sí que faig és utilitzar elements de la fàbrica, de la ciutat, per pintar. Jo mateix m’he sorprès mirant un quadre després d’haver-lo pintat quan he comprovat que hi ha elements que jo ja veia a la realitat. Per exemple, els culs d’ampolles. Que podrien remetre a les ampolles de Vidrala. A la meva obra utilitzo elements que no són específicament creats per a la pintura, com és ara les arandeles metàliques de la construcció, que he utilitzat per pintar i formar cercles. També el ‘notebook’, que he utilitzat com a element d’imprimició. Als meus quadres no busco el relleu, tot i que n’hi ha.

· La nova proposta que presentes segueix alguna línia temàtica?

No hi ha tema, però sí que segueix la línia de la sèrie que vaig titular ‘Suite Nature’ i que va néixer l’any 2003 del compromís amb uns principis, per a mi importants, on es conjuguen l’espai i el concepte, la forma i la matèria, on queda suggerida una intimitat i on les obres es mouen entre espais neutres però que no estan absents de tensions i correspondències, que es complementen i actuen com a morfologies aglutinadores d’energia. L’espai sempre hi apareix com a mitjà per expressar les meves inquietuds, i són obres orgàniques i que busquen naturalitat.

· Observo una absència de geometria, en aquests quadres?

Efectivament, no hi ha formes geomètriques, no hi ha cercles, ni quadrats, ni rombes, són quadres que s’escapen, per a dir-ho d’una manera entenedora, no tenen un límit ni un marc. L’única voluntat ha estat utilitzar la sorra.