IDENTITATS EN TRÀNSIT-2011

 

 

 

 

 

 

 

Del 4 al 26 d’Abril del 2011

Sala Polivalent del Mirador

Castellar del Vallès-Barcelona

Caminar

Som quatre artistes: Ada Terceño, Domènec Triviño, Juan Francisco Segura i Aurora Matarín, que en diverses ocasions, quan el tema o bé l’espai ens ho ha permès, hem treballat en grup. Aquesta sala del Mirador és una d’aquestes ocasions que ens ofereix la possibilitat de fer un treball en conjunt, una recerca comuna, un caminar junts.

Per Francis Alys, el caminar és la transformació més primitiva que el ser humà ha fet sobre el paisatge. La transformació del caminar sobre el paisatge ha estat una transformació simbòlica (no física) del paisatge. Quan les persones caminen desplacen matèria marcant un recorregut que separa espais i en relaciona d'altres. Quan algú ha passat per un lloc sempre n'ha deixat traces. Per això es diu que el caminar és la primera arquitectura. A la vegada, el desplaçament no només és una translació en l’espai, sinó que també és una eina de pensament, és una eina de fricció, que pot crear espais de resistència, és una eina d’especulació. El sol moviment és ja una opció política.

El caminar és també un instrument de creació. L’activitat que transforma la matèria és essencial al pensament. La font d’aquest concepte és de Paul Valéry. Ell mateix afirma que el poema El cementiri marí, es va iniciar en ell per un cert ritme d’una passejada, en caminar, li van sorgir els versos francesos de deu síl·labes, tallat en quatre i sis. Ell encara no tenia cap idea que pogués omplir la forma. A poc a poc, mentre passejava, les paraules flotants es van fixar, determinant progressivament el tema i el treball, un llarg treball, es va imposar.

Recorregut

Proposem un recorregut, un itinerari urbà, inventar una vitalitat, traçar una via en funció dels accidents. Serà “ Sight Specific Art” perquè els 4 trams que generarem es donen en tot espai urbà possible i perquè seran els llocs en si, el contingut de cada obra. Però no serà “específic” en el sentit que el recorregut no tindrà una correspondència física amb cap ciutat concreta.

Els 4 trams

Tram 1 El centre Ada Terceño

Tram 2 La perifèria Aurora Matarín

Tram 3 La xarxa Domènec Triviño

Tram 4 L’imaginari Juan Francisco

Els 4 trams

Aquest moviment que proposem s’estructurarà a traves de 4 trams. Aquests trams son comuns a tota ciutat. Son els següents:

Tram 1 El centre Ada Terceño

En un context dens, híbrid i dinàmic com la ciutat actual, hi ha molts centres, o no tots els centres estan al nucli. El centre es el lloc on concorren les persones per exercir alguna activitat, o una entitat creada des de les institucions que concentra. Reflexionar sobre l’aparició de noves corones, noves circumferències, sobre la difuminació, la ciutat difusa.

Tram 2 La perifèria Aurora Matarín

Els marges de la ciutat, per fer servir una paraula “derridiana”. No es tracta d`una perifèria geogràfica, sinó de la reflexió entorn els límits. Una persona, un activitat, un objecte, un edifici, tot i situar-se al centre geogràfic d`una ciutat, en realitat, pot estar en el seu límit, a l`extrem , a les afores, marginat.

Tram 3 La Xarxa Domènec Triviño

D`entrada es el carrer, l`espai públic i la via de comunicació. Un carrer que té una replica en la retícula del subsòl. Son les funcions lligades al desenvolupament tècnic de la ciutat: canalitzacions d`aigua, i xarxes d’informació. Si prenem el concepte de “no-lloc” de Marc Auge, la xarxa pot ser el vehicle de transport en si, els espais en els quals es transita o es flueix. Per Marc Auge entre els “no-llocs” paradigmàtics hi ha: les autopistes i els habitacles mòbils anomenats “mitjans de transport” ( avions, trens, automòbils), els aeroports i les estacions ferroviàries, les estacions aeroespacials, les grans cadenes hoteleres, els parcs d`esbarjo o els supermercats.

Tram 4 L`imaginari Juan Francisco Segura

El territori es el lloc físic, però també el sentit de comunitat, son relacions compartides. Al lloc on vivim hi ha elements físics, però també hi ha elements que no son físics, son de l`imaginari. Potser no podem canviar un carrer, però podem canviar la manera com el veiem. Per això l`imaginari pot ser un instrument de transformació. Es tracta d`estudiar el capital simbòlic i de com podem crear elements que siguin part del capital simbòlic del nostre lloc. Hi ha institucions que es dediquen a crear valors, que generen coneixement que l`administren i el difonen. Hi ha uns processos que també poden ser de destrucció del capital simbòlic. El capital simbòlic pot ser eliminat o desnonat.