Fronteres-mixta damunt fusta-90x69cm
Jocs d'intercanvis-mixta damunt fusta-130x86cm
Piercing-mixta damunt fusta-120x52cm
ELS MARGES: REFUGI DE LA DIVERSITAT
Obres de Domènec Triviño i Aurora Matarín
Segons Gilles Clément al seu assaig Manifest del tercer paisatge els territoris residuals i marginals són el refugi de la diversitat. Es tracta d’espais dubtosos, sense funció determinada on la política i la cultura han deixat d’exercir el seu poder reductor i homogeneïtzador, espais on tot el que ha estat deixat de banda pot sobreviure. Els marges són l’asil, aixopluc del que és diferent, multiforme. Aquest assaig va ser l’esperó que va portar Domènec Triviño i Aurora Matarín a consagrar part de la seva obra a la idea de marge. Pels dos l’assaig va ser el descobriment d’un concepte que ja estaven treballant i, a la vegada, el motiu d’adonar-se que ho estaven fent en paral·lel, els dos al mateix temps. Com veurem més avall, Domènec Triviño en la seva obra aborda més aviat l’aspecte estètic dels marges, mentre que Aurora Matarín hi integra també l’aspecte social.
Aurora Matarín o la renovació creativa
El centre no és el lloc de la renovació creativa, aquesta s’esdevé en els marges. El centre és immòbil, arrogant, satisfet de si mateix; està a l'ombra dels marges. En contrast, les regions del marge, gairebé invisibles, a penes perceptibles, generen tensions que ens indiquen que està a punt de canviar alguna cosa.
Si el marge és un concepte d'espai, també es refereix a una realitat geopolítica que la gent viu cada dia, a una realitat social. Hom pot interessar-se també pels marges de la nostra societat. Tant si és en un text, en una pintura o en la societat, el marge sempre marca el límit entre el que és controlable i el que és incontrolable, entre el que un està autoritzat a fer i ser, i el que és millor no fer o no ser. Un marge és una frontera que marca la norma i la seva transgressió.
En aquest sentit, ser marginal, significa negar les convencions i els costums d'una societat, violar les seves lleis i les seves prohibicions. La marginalitat resulta d’un rebuig dels valors dominants. Pot ser sinònim de relegació, però també de mobilització i de dinamisme. Per què la marginalitat pot exercir el seu paper en el procés econòmic, afectar les decisions polítiques, induir un canvi en les normes socials i morals i, per tant, per això tenir un alt poder de generació, creació.
Aurora Matarín omple les seves obres d’objectes que podríem titllar de “marginals”. Són coses que la societat vomita, deixalles d’objectes repudiats, articles abandonats. Són restes procedents d'un estil de vida en descomposició. Gairebé tots els ha trobat en un barri marginal de Barcelona, al Poblenou. Són cartells vells, peces de fusta, peces mecàniques, senyals de trànsit, adhesius de propaganda, productes industrials, plàstics, envasos, embalatge... residus de la nostra societat que atrapen la vida tal i com és. Aquests objectes marginals permeten a Aurora Matarín un estat crític, un comentari irònic.
Aurora Matarín recull objectes que han estat llençats al marge i els integra en un teixit artístic on nous territoris veuen el dia. Ser llençat al marge és patir el sentiment indicible de ser abandonat, però també és ser abocat a un espai de trobades i d’intercanvis (personals, culturals, lingüístics...), a espais per descobrir. Un marge és un requadre, un límit, una frontera, una línia de demarcació, i com a tal exclou perquè tanca. No obstant, un marge és també una zona fronterera, un entredós, un forat, un estat de “borderline”, de lloc d’intercanvi i, per tant, inclou perquè obre.
Els objectes que poblen les teles d’Aurora Matarín, al haver viscut l’experiència de la marginació, contenen la força de la renovació. L'estatut de marginalitat implica la noció de precarietat, fragilitat, però també com hem dit, d’experimentació, d’improvisació, d’innovació, de participació, de noves possibilitats. La marginalitat és la independència, la llibertat d'establiment i de demostració. La marginalitat s’ha identificat sovint amb el discurs crític. La marginalitat és desestabilitzadora social, critica aberracions del sistema, de la societat de consum, de l'hegemonia de la cultura oficial i elitista. Per això la marginalitat té capacitat de renovació, de regeneració. El sistema artístic i cultural sempre renova pels marges.
Obres de Domènec Triviño i Aurora Matarín
Segons Gilles Clément al seu assaig Manifest del tercer paisatge els territoris residuals i marginals són el refugi de la diversitat. Es tracta d’espais dubtosos, sense funció determinada on la política i la cultura han deixat d’exercir el seu poder reductor i homogeneïtzador, espais on tot el que ha estat deixat de banda pot sobreviure. Els marges són l’asil, aixopluc del que és diferent, multiforme. Aquest assaig va ser l’esperó que va portar Domènec Triviño i Aurora Matarín a consagrar part de la seva obra a la idea de marge. Pels dos l’assaig va ser el descobriment d’un concepte que ja estaven treballant i, a la vegada, el motiu d’adonar-se que ho estaven fent en paral·lel, els dos al mateix temps. Com veurem més avall, Domènec Triviño en la seva obra aborda més aviat l’aspecte estètic dels marges, mentre que Aurora Matarín hi integra també l’aspecte social.
Aurora Matarín o la renovació creativa
El centre no és el lloc de la renovació creativa, aquesta s’esdevé en els marges. El centre és immòbil, arrogant, satisfet de si mateix; està a l'ombra dels marges. En contrast, les regions del marge, gairebé invisibles, a penes perceptibles, generen tensions que ens indiquen que està a punt de canviar alguna cosa.
Si el marge és un concepte d'espai, també es refereix a una realitat geopolítica que la gent viu cada dia, a una realitat social. Hom pot interessar-se també pels marges de la nostra societat. Tant si és en un text, en una pintura o en la societat, el marge sempre marca el límit entre el que és controlable i el que és incontrolable, entre el que un està autoritzat a fer i ser, i el que és millor no fer o no ser. Un marge és una frontera que marca la norma i la seva transgressió.
En aquest sentit, ser marginal, significa negar les convencions i els costums d'una societat, violar les seves lleis i les seves prohibicions. La marginalitat resulta d’un rebuig dels valors dominants. Pot ser sinònim de relegació, però també de mobilització i de dinamisme. Per què la marginalitat pot exercir el seu paper en el procés econòmic, afectar les decisions polítiques, induir un canvi en les normes socials i morals i, per tant, per això tenir un alt poder de generació, creació.
Aurora Matarín omple les seves obres d’objectes que podríem titllar de “marginals”. Són coses que la societat vomita, deixalles d’objectes repudiats, articles abandonats. Són restes procedents d'un estil de vida en descomposició. Gairebé tots els ha trobat en un barri marginal de Barcelona, al Poblenou. Són cartells vells, peces de fusta, peces mecàniques, senyals de trànsit, adhesius de propaganda, productes industrials, plàstics, envasos, embalatge... residus de la nostra societat que atrapen la vida tal i com és. Aquests objectes marginals permeten a Aurora Matarín un estat crític, un comentari irònic.
Aurora Matarín recull objectes que han estat llençats al marge i els integra en un teixit artístic on nous territoris veuen el dia. Ser llençat al marge és patir el sentiment indicible de ser abandonat, però també és ser abocat a un espai de trobades i d’intercanvis (personals, culturals, lingüístics...), a espais per descobrir. Un marge és un requadre, un límit, una frontera, una línia de demarcació, i com a tal exclou perquè tanca. No obstant, un marge és també una zona fronterera, un entredós, un forat, un estat de “borderline”, de lloc d’intercanvi i, per tant, inclou perquè obre.
Els objectes que poblen les teles d’Aurora Matarín, al haver viscut l’experiència de la marginació, contenen la força de la renovació. L'estatut de marginalitat implica la noció de precarietat, fragilitat, però també com hem dit, d’experimentació, d’improvisació, d’innovació, de participació, de noves possibilitats. La marginalitat és la independència, la llibertat d'establiment i de demostració. La marginalitat s’ha identificat sovint amb el discurs crític. La marginalitat és desestabilitzadora social, critica aberracions del sistema, de la societat de consum, de l'hegemonia de la cultura oficial i elitista. Per això la marginalitat té capacitat de renovació, de regeneració. El sistema artístic i cultural sempre renova pels marges.
Anna Pujadas.
Dra. Història de l’Art.
Professora Lectora de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona
Professora de l’Escola de Disseny i Art EINA de Barcelona
Dra. Història de l’Art.
Professora Lectora de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona
Professora de l’Escola de Disseny i Art EINA de Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario