ELS MARGES: REFUGI DE LA DIVERSITAT
Obres de Domènec Triviño i Aurora MatarínSegons Gilles Clément al seu assaig Manifest del tercer paisatge els territoris residuals i marginals són el refugi de la diversitat. Es tracta d’espais dubtosos, sense funció determinada on la política i la cultura han deixat d’exercir el seu poder reductor i homogeneïtzador, espais on tot el que ha estat deixat de banda pot sobreviure. Els marges són l’asil, aixopluc del que és diferent, multiforme. Aquest assaig va ser l’esperó que va portar Domènec Triviño i Aurora Matarín a consagrar part de la seva obra a la idea de marge. Pels dos l’assaig va ser el descobriment d’un concepte que ja estaven treballant i, a la vegada, el motiu d’adonar-se que ho estaven fent en paral·lel, els dos al mateix temps. Com veurem més avall, Domènec Triviño en la seva obra aborda més aviat l’aspecte estètic dels marges, mentre que Aurora Matarín hi integra també l’aspecte social.
Domènec Triviño o l’obertura d’un horitzó
El mot “marge” deriva del llatí “margo” que significa “vora, límit, frontera, riba”. A l’interior d’una pàgina, delimita generalment un espai dins del qual el text és cridat a desenvolupar-se. El marge circumscriu un territori sense el qual no hi hauria text. La unitat d’un text, la seva figura, depèn de la deguda marcació dels límits. Els marges són la condició de tota configuració i per això, la condició de tota creació. El marge és un espai buit o de transició, la frontera entre el text i els seus entorns. Evoca un fora, una extremitat, una cantonada, és el final d'una superfície i també el començament d'una altra. Quan dibuixes una línia, no saps si és l’inici d’una figura o el seu final, no distingeixes si amb ella s’origina o s’acaba una forma. La línia positiva, al mateix temps nega. Igualment s’esdevé amb les línies que estripen les teles de Domènec Triviño que tant poden ser el començament com el final d’una forma.Els marges tenen un valor bifocal: tenen la capacitat de separar o de relligar el que és dins i el que és fora. El marge que tanca i separa, també pot ser un lloc o un principi de l'atracció, la combinació, la transmissió i el descobriment del que està a l'altra banda. El marge és un principi liminar (que està al llindar), un principi d'obertura, de il·luminació, de transició a l'alteritat. Les pintures de Domènec Triviño són camps monocromàtics esquinçats normalment per blanc. Aquest espai blanc que Triviño obre és el marge que a través de les obertures en el buit permet la materialització d’alguna cosa. Merleau-Ponty afirmava que una cosa no era mai vista per si sola, sinó sempre en relació a un "camp". Era sempre sobre un fons que es desplegava un horitzó, el qual, permetia l’aparició d’una presència i que feia aixecar la mirada. La percepció, segons va descriure Husserl, és un fenomen que consta de dos horitzons: un d’intern i un d’extern. L'horitzó intern correspon al que coneixem d’alguna cosa, i l'horitzó extern (el marge) correspon al que desconeixem d’alguna cosa. Per això es pot dir que, connectant ambdós horitzons, donem a conèixer el desconegut. Els espais que esqueixen els camps de color de Domènec Triviño justament són connectors, organitzant les formes, les relacionen entre elles. Per damunt de tot, aquests esquinçaments són espais, “sites” manllevant el terme a Richard Simthson, un dels primers escultors en fer “earth works”. Per Simthson, en una obra hi havia un focus central que era el “non-site” y després hi havia el “site”, que era el marge desenfocat on la ment perdia els límits d’aquell centre i on la ment s’impregnava d'un sentit oceànic, per dir-ho així. En les teles de Triviño hom té també la sensació d’un oceà de color monocrom lacerat per horitzons on endinsar-se.Anna Pujadas.
Dra. Història de l’Art.
Professora Lectora de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona
Professora de l’Escola de Disseny i Art EINA de Barcelona
Obres de Domènec Triviño i Aurora MatarínSegons Gilles Clément al seu assaig Manifest del tercer paisatge els territoris residuals i marginals són el refugi de la diversitat. Es tracta d’espais dubtosos, sense funció determinada on la política i la cultura han deixat d’exercir el seu poder reductor i homogeneïtzador, espais on tot el que ha estat deixat de banda pot sobreviure. Els marges són l’asil, aixopluc del que és diferent, multiforme. Aquest assaig va ser l’esperó que va portar Domènec Triviño i Aurora Matarín a consagrar part de la seva obra a la idea de marge. Pels dos l’assaig va ser el descobriment d’un concepte que ja estaven treballant i, a la vegada, el motiu d’adonar-se que ho estaven fent en paral·lel, els dos al mateix temps. Com veurem més avall, Domènec Triviño en la seva obra aborda més aviat l’aspecte estètic dels marges, mentre que Aurora Matarín hi integra també l’aspecte social.
Domènec Triviño o l’obertura d’un horitzó
El mot “marge” deriva del llatí “margo” que significa “vora, límit, frontera, riba”. A l’interior d’una pàgina, delimita generalment un espai dins del qual el text és cridat a desenvolupar-se. El marge circumscriu un territori sense el qual no hi hauria text. La unitat d’un text, la seva figura, depèn de la deguda marcació dels límits. Els marges són la condició de tota configuració i per això, la condició de tota creació. El marge és un espai buit o de transició, la frontera entre el text i els seus entorns. Evoca un fora, una extremitat, una cantonada, és el final d'una superfície i també el començament d'una altra. Quan dibuixes una línia, no saps si és l’inici d’una figura o el seu final, no distingeixes si amb ella s’origina o s’acaba una forma. La línia positiva, al mateix temps nega. Igualment s’esdevé amb les línies que estripen les teles de Domènec Triviño que tant poden ser el començament com el final d’una forma.Els marges tenen un valor bifocal: tenen la capacitat de separar o de relligar el que és dins i el que és fora. El marge que tanca i separa, també pot ser un lloc o un principi de l'atracció, la combinació, la transmissió i el descobriment del que està a l'altra banda. El marge és un principi liminar (que està al llindar), un principi d'obertura, de il·luminació, de transició a l'alteritat. Les pintures de Domènec Triviño són camps monocromàtics esquinçats normalment per blanc. Aquest espai blanc que Triviño obre és el marge que a través de les obertures en el buit permet la materialització d’alguna cosa. Merleau-Ponty afirmava que una cosa no era mai vista per si sola, sinó sempre en relació a un "camp". Era sempre sobre un fons que es desplegava un horitzó, el qual, permetia l’aparició d’una presència i que feia aixecar la mirada. La percepció, segons va descriure Husserl, és un fenomen que consta de dos horitzons: un d’intern i un d’extern. L'horitzó intern correspon al que coneixem d’alguna cosa, i l'horitzó extern (el marge) correspon al que desconeixem d’alguna cosa. Per això es pot dir que, connectant ambdós horitzons, donem a conèixer el desconegut. Els espais que esqueixen els camps de color de Domènec Triviño justament són connectors, organitzant les formes, les relacionen entre elles. Per damunt de tot, aquests esquinçaments són espais, “sites” manllevant el terme a Richard Simthson, un dels primers escultors en fer “earth works”. Per Simthson, en una obra hi havia un focus central que era el “non-site” y després hi havia el “site”, que era el marge desenfocat on la ment perdia els límits d’aquell centre i on la ment s’impregnava d'un sentit oceànic, per dir-ho així. En les teles de Triviño hom té també la sensació d’un oceà de color monocrom lacerat per horitzons on endinsar-se.Anna Pujadas.
Dra. Història de l’Art.
Professora Lectora de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona
Professora de l’Escola de Disseny i Art EINA de Barcelona
 | ||||||||||||||
No hay comentarios:
Publicar un comentario