Quan intervenim, interpretem i suggerim la natura a través de l'art.
Amb Opus la sèrie de treballs sobre elements naturals, desapareixen els suports tradicionals com el paper o la tela per treballar directament sobre la pròpia natura com branques, escorces d'arbres, donant una nova dimensió a l'obra.
“ L’unic que sabem del temps és que passa”.
Martin Heidegger
"¿Què som? Tan sols una memòria d'allò que hem posseït i vàrem perdre, canvi constant i resignat adeu al mateix temps que fuig amb pas irreparable".
Joan Vinyoli
Aquests nous escrits
són un recull de notes essencialment dedicats a la pintura i alhora una
aproximació a les seves circumstàncies vitals. Aquest dietari conté pel que diu
o el que calla el que significa treballar i portar endavant una idea de la
pintura amb tot el que això representa de renúncia i dolor.
El temps recuperat, és la continuació natural d'Entre un somni i la
realitat publicat l'any 2021.
Aquest volum abraça els anys 2010 al 2023.
3 de gener2012
Quan ja feia dos mesos de l'obertura de l'exposició L'echelle de l'évasion de Joan Miró vam anar a la fundació Miró. Les obres que veig aquí són extraordinàries. Quan més veig la seva obra, més m'interessa. Sempre les obres pictòriques s'han de veure al natural i l'impacte és extraordinari. Totes les reproduccions d'art són una mena de frau, si es compara amb veure l’obra al natural. Dinem al restaurant de la Fundació i compro uns llibres sobre Joan Miró. La meva cosina Ana María de Cardona diu que està a Barcelona amb unes amigues de visita cultural i potser ens podrem veure.
Recordo que la Fundació va ser el primer museu que vaig visitar a Barcelona un cop vaig tornar a Catalunya. Crec recordar que vaig fer unes diapositives d'algunes obres amb una màquina petita i que devia ser cap al 1975 just quan acabaven d'inaugurar la fundació.
4 de gener
Anem a Cardona i fem una visita guiada al castell, ens acompanya la tieta Beatriu.
5 de gener
Vaig a nedar a la piscina.
7 de gener
Han acabat les festes i em trobo esperançat de continuar treballant en coses il·lusionant. Tal com vaig plantejar al dos mil nou el ritme creatiu ha baixat considerablement per motius econòmics, però també per la dificultat de portar el ritme de feina quan la pintura no és la que fa bullir l'olla i t'has de repartir. Hauria de forçar la marxa de l'escriptura i acabar els treballs relacionats amb les entrevistes i el llibre Tallers.
1 de juliol 2023
Avui compleixo seixanta-nou anys. En tornar faig el relat cultural amb un text pel diari local i el meu blog que és el següent:
LA DESCOBERTA DEL PARADÍS, o la invenció de la Costa Brava.
Cadascú de nosaltres té el seu
record d'allò que anomenem Paradís. N'hi ha tants com persones decidides a no
oblidar llocs que l'han fet feliç i que potser ja només existeixen en el més
profund de la seva memòria. Tots els que m'heu llegit en pàgines de la Forja i
ara aquí a l'actual, sabeu de l'atractiu que exerceix sobre mi la Costa Brava i
especialment Tossa de Mar. Descoberta per mi ara fa uns trenta-cinc anys no
deixa de sorprendre'm a cada visita meva. Sempre busco un bany refrescant a
hores variades a la platja de la Mar menuda, però sempre estic a la recerca de
concepcions culturals.
El Museu Municipal de Tossa de Mar ofereix troballes arqueològiques romanes, pintures del segle XX de tots els pintors que van visitar i van viure a la Vila, que van ser una pila. Entre ells en Marc Chagall que també va deixar obra al museu. De tant en tant alguna exposició temporal fa les delícies dels visitants amant de l'art. Després de molts anys vaig descobrir gràcies al llibre de la Nancy Johnstone l'època de la República i la guerra civil a la vila. També del primer hotel aquí a la Vila.
El llibre porta per títol en la seva traducció Un hotel a la costa, i us recomano molt la seva lectura.
Coincidint en el dia del meu aniversari, a la sala de cultura de la vila han fet la presentació del catàleg Costa Brava, la descoberta del paradís (1870-1936). Les exposicions del que parla aquest catàleg tenen lloc al Museu d'art de Girona i el Museu de l'Empordà fins al setembre d'enguany i ens parlen de com va néixer la Costa Brava i com s'ha anat creant un lloc.
Cerquen més coses per fer, a banda de prendre el sol i degustar la gastronomia
de casa nostra, aquí a la vora, al Museu de Llavaneres podem veure obres de la
Maria Girona de la col·lecció Bassat fins a
final d'agost. L'artista que també tenia una relació especial amb Tossa de Mar
explora una figuració propera a la d'Henri Matisse. Recordem que el tiet de la
Maria Girona va ser el que va parlar de Tossa de Mar com del Paradís blau.
Si us quedeu aquest estiu a Catalunya, mireu al vostre voltant que segur trobareu alguna exposició per fugir del que també esdevé la rutina a l'estiu. També els concerts repartits pel territori fan les nits més suportables.
Podrem dir aleshores que l'estiu no és només sol, platja i piscina.
El món, el nostre món no és immutable i allò que era el nostre paradís ja només és record neuronal. Que ja ho deia Joan Vinyoli:
"¿Què som? Tan sols una memòria d'allò que hem posseït i vàrem perdre, canvi constant i resignat adeu al mateix temps que fuig amb pas irreparable".
Una ullada a la meva obra, em fa constatar que malgrat el que jo pensava, el collage és present en totes les sèries. És cert que la tècnica recorre el meu treball d'una manera desigual i sense una voluntat conscient de mantenir aquesta tècnica omnipresent. Com qualsevol tècnica i material utilitzat ho és per imperatiu del moment expressiu. El collage em permet introduir elements figuratius a la meva pintura. El collage té desiguals intencions en funció de la sèrie que m'ocupa i de la meva necessitat expressiva.
L'any 2019 en plena revisió de la
utilització del collage, la pandèmia ho frena tot.
Superades les restriccions, em veig forçat a fer canvis en la manera de mostrar els meus "papiers collés".
M'adono que aquí a Castellar només podré mostrar tot el material per etapes i decideixo fer-ho. Després de la petita mostra del mes de març de l’any 2023 a Cal Calissó, ara penjo unes obres variades i de caràcter diferent.
Presento a El món d’ahir, obres amb la tècnica del collage i allunyades en el temps i a El món trencat obres realitzades durant la pandèmia de la COVID-19 i coincidint amb l'estrena d'un nou taller més gran. Són obres que descobreixen algunes de les meves angúnies pel que fa al món on vivim.
El meu desig per mostrar assumptes col·lectius i d'actualitat, s'imposa. La majoria són de tots coneguts: la contaminació, la sequera i en conseqüència la falta d'aigua, la política, les guerres i la disolució de la democracia. La immigració amb totes les llavors que condueixen a la seva aparició: l'enlluernament per viure en països del primer món per fugir de la gana, l'explotació i la mort. Vivim en un món desigual. Vivim en un món definitivament trencat.
Domènec Triviño, juny 2023
El MÓN D’AHIR
És amb Cercles que introdueixo per primera vegada de manera conscient uns cercles de cartó i unes volanderes de procedència fabril que alterna amb uns monotips en una sèrie per homenatjar el poeta Joan Vinyoli.
La presència d'elements aliens al suport, apareixen per segona vegada a la sèrie Parcel·lació de l'any 2000 molt tímidament per al que fa la quantitat. Aquí algunes formes, en les obres sobre paper, són clarament geomètriques i de contrast harmoniós.
Més tard cap a l'any 2004 la sèrie Suite Natura presenta sense una cuina pictòrica rica en gruix i petjada, unes superfícies de paper acolorit enganxat en unes obres que com va explicar l'Anna Pujades al catàleg per la retrospectiva de l'any 2017:
"... és molt evident altre cop a la sèrie Suite
natura (2004) on Triviño en lloc de dibuixar línies a mà, provoca que aquestes
línies es formin per si soles a partir d'estripar el paper. La coloració de
l'estrip contrastant amb la del paper genera unes línies que no es pot pas dir
que les hagi pintat l'artista, ja que s'han fet per atzar a partir d'una acció
de l'artista...".
“ L'artista crea un món fet de records, intuïcions i sensacions difuses amb unes imatges d'un contingut a volta inconscients i d'altres més clares. Deixa més espai a l'espectador perquè faci la seva interpretació”.
Més endavant en el mateix text l'Anna Pujades diu:" A Reserves (2009) específicament Triviño utilitza sorra de sílice com a material que enganxa a la pintura i que crea formes irregulars i atzaroses. En la fabricació del vidre, vàries matèries primeres naturals (sorra de sílice, carbonat sòdic, pedra calcària i vidre reciclat) es combinen per què després de 24 hores a 1500 ℃ produeixin un líquid enganxós amb la consistència de la mel que, un cop emmotllat i refredat, donarà lloc al vidre".
Molts dels meus collages es formen utilitzant papers i altres residus de la cuina pictòrica en un aprofitament que ajunta la estètica i la referencia a preocupacions comunes a tots nosaltres.
En aquest moment la Suite Cardona em té ocupat i aboco tot el sentiment que hom pot tenir al poble on ha nascut.
UN MÓN TRENCAT
 |
El canvi climàtic ens posa al mateix nivell a la majoria dels països de la terra i només ens avisa que no ho hem fet bé i que tot plegat té conseqüències per la naturalesa i de rebot per qui hi habita.
El meu neguit per assumptes col·lectius i d'actualitat s'imposa. La majoria són de tots coneguts: la contaminació, la sequera i en conseqüència la falta d'aigua, la política, les guerres. La immigració amb totes les llavors que condueixen a la seva aparició: l'enlluernament per viure en països del primer món per fugir de la gana, l'explotació i la mort. Vivim en un món desigual. Vivim en un món definitivament trencat.
 |
 |
| Taula de treball al taller |
MA, la filosofía japonesa es
refereix a la importància dels espais entre objectes, a l'harmonia que es crea
a través del buit, i a l'equilibri en la disposició d'elements en un entorn.
El MA, està lligat a altres conceptes en la composició com són la idea de
desequilibri o asimetria i l'absència de centre.
Al final del 2019 trasllado el meu taller a un
espai més gran. Això em permet retrobar material amagat en caixes, i donarà pas
a una experimentació amb els papers enganxats i altres elements. Apareix així
el collage amb més força, si bé ja l'havia fet servir en algunes obres de
sèries anteriors. És el moment on elements figuratius s'incorporen per
denunciar l'actualitat més rabiosa o per deixar surar temes que em preocupen.
Durant l'etapa més fosca de la pandèmia de la COVID-19 em tanco quasi cada dia
al taller i m'adono que el més necessari per mi és pintar, treballar. No com a
teràpia exclusivament, sinó perquè això permet que la creació avanci en unes
direccions que mai creia que seguiria.
L'empremta del collage esdevé a través de totes les obres, un valor afegit a la
pintura. L'abstracció limita l'expressió i només amb la incorporació d'elements
figuratius externs a la pròpia pintura em permet explicar històries.
Els meus collages són de vegades reivindicatius, de denúncia i mostren el meu punt de vista sobre temes d'actualitat i sovint recurrents.
A voltes també m'interessa donar valor a papers, i objectes pobres trobats o seleccionats que assenyalen una biografia emocional personal. Tot i això sempre dins una construcció estètica.
Domènec Triviño, març 2023
L'any 2017 finalitzava la meva etapa de treball laboral i amb ella desapareixia el meu paisatge quotidià, el de la fàbrica.
Que la fàbrica era el meu paisatge quotidià ho he mencionat en diverses
ocasions. En primer lloc, perquè crec que un artista tant si beu de la seva
quotidianitat i del seu entorn més proper com si és no, té certa obligació de
donar pistes sobre la seva feina i el seu pensament.
El setembre del 2019 em veig obligat a fer un canvi de taller. L'espai nou em
permet deixar a l'aire tot un seguit de material emmagatzemat que aviat em
servirà per fer uns collages que veuran la llum en els dos anys de pandèmia.
Els collages que presento aquí a la
sala de l'Alcavot formen part de la sèrie Art i Lletres.
Posar nom a una serie no treu que algunes obres per la seva caracteristica es mouen horitzontalment d’una serie a l’altre. Al menys s’hi podrien posar. La meva experiencia m’ho ha fer veure.
Aqui les obres mostren elements naturals com espines de pi, fulles, petites branques que necessitaven d'un fons de color especial que puguis integrar el material. De manera natural la meva obra es transforma ràpidament, fruit de la meva inquietud i de la voluntat de no repetir un èxit aconseguit amb una obra realitzada a la gènesi d'una sèrie. L'aparició de les lletres en diferents composicions, mides i colors amb una estètica variable afegeix un misteri del seu possible significat que aporta màgia al conjunt.
En les obres que he volgut portar aqui, en una sala on s’hi respira poesia, teatre, art que vol dir vida en definitiva he procurat que totes les obres tinguin a veure amb la natura gracies als elements que he integrat a la pintura.
Espai 2
.jpeg)
.jpeg){kind=link}
