 | ||
|
Domènec Triviño a
Cal Calissó (Marina Antúnez)
4/01/2014 - Cultura
Domènec Triviño: "La sorra funciona com una pintura"
El pintor
castellarenc inaugura una exposició a Cal Calissó que es podrà visitar fins a
finals de febrer.
Marina Antúnez
És un artista que
viu la pintura com una constant evolució. Avança calmadament i seriosa, tot i
que sempre hi ha amagada una bona dosi d’humor i optimisme. Els seus quadres no
turmenten ni provoquen cap catarsi, sinó que més aviat són bells en sí
mateixos, perquè a l’obra del pintor castellarenc no hi ha un tema, sinó que la
creació és per ella mateixa, i punt. Aquests dies exposa a Cal Calissó.
· Què mostres a la nova exposició de Cal Calissó?
És una mostra de
vuit quadres de petit format, tots fets amb tècnica mixta, amb acrílic, carbó,
llapis i sorra, però no és una mostra que busqui un relat, perquè a la meva
obra mai n’hi ha. M’interessa el color i la composició. La sorra, en aquestes
creacions, funciona com a pintura, i no vull donar-li cap color artificial.
Jugo amb els acrílics blaus, taronges, blancs, verds i negres. Però no és un
negre apocalíptic ni turmentat, sinó que és un color més, que no trasbalsa.
Pinto coses planes. En total, d’aquesta sèrie ja en tinc fets uns 30 o 40, aquí
hi ha una mostra i prou, i ara estic treballant en un altre quadre de gran
format, també amb sorra.
· La sorra com a pintura?
Sí, exacte. La
sorra com a element pictòric. És la sorra de la fàbrica. I no hi és perquè sí
sinó que hi és perquè el meu paisatge sempre s’explica a partir dels elements
que m’envolten, la realitat propera, com la fàbrica del vidre, per exemple. El
vidre conté una alta proporció de sorra. I la sorra és la que em serveix per
pintar, aquesta vegada, tot i que no és un element constant a la meva obra. El
llapis, que també utilitzo a la sèrie, també és un element de la fàbrica.
· Amb aquesta nova col·lecció arribes al cim de la teva inquietud creativa?
No, jo sempre he
anat buscant el meu camí, i crec que sempre el buscaré. Vaig començar amb l’art
figuratiu, i de seguida vaig tirar cap a l’abstracte. Tinc una manera de fer
particular, és cert, en tots els meus quadres. Penso en els elements que he
vist i he observat a la vida. Els ‘imprimeixo’ als quadres. De vegades, això ho
he fet de manera inconscient, i d’altres vegades ho busco expressament.
· I què busques?
Encara busco,
però no busco cap tema concret. El que sí que faig és utilitzar elements de la
fàbrica, de la ciutat, per pintar. Jo mateix m’he sorprès mirant un quadre
després d’haver-lo pintat quan he comprovat que hi ha elements que jo ja veia a
la realitat. Per exemple, els culs d’ampolles. Que podrien remetre a les
ampolles de Vidrala. A la meva obra utilitzo elements que no són específicament
creats per a la pintura, com és ara les arandeles metàliques de la construcció,
que he utilitzat per pintar i formar cercles. També el ‘notebook’, que he
utilitzat com a element d’imprimició. Als meus quadres no busco el relleu, tot
i que n’hi ha.
· La nova proposta que presentes segueix alguna línia temàtica?
No hi ha tema,
però sí que segueix la línia de la sèrie que vaig titular ‘Suite Nature’ i que
va néixer l’any 2003 del compromís amb uns principis, per a mi importants, on
es conjuguen l’espai i el concepte, la forma i la matèria, on queda suggerida
una intimitat i on les obres es mouen entre espais neutres però que no estan
absents de tensions i correspondències, que es complementen i actuen com a
morfologies aglutinadores d’energia. L’espai sempre hi apareix com a mitjà per
expressar les meves inquietuds, i són obres orgàniques i que busquen
naturalitat.
· Observo una absència de geometria, en aquests quadres?
Efectivament, no hi ha formes geomètriques, no hi ha cercles, ni quadrats,
ni rombes, són quadres que s’escapen, per a dir-ho d’una manera entenedora, no
tenen un límit ni un marc. L’única voluntat ha estat utilitzar la sorra.
|
