EL TEMPS RECUPERAT. /Recull de notes (2010-2023)

 

 

        

   “ L’unic que sabem del temps és que passa”.

Martin Heidegger

 

 

 

"¿Què som? Tan sols una memòria d'allò que hem posseït i vàrem perdre, canvi constant i resignat adeu al mateix temps que fuig amb pas irreparable".

Joan Vinyoli

 

 

Aquests nous escrits són un recull de notes essencialment dedicats a la pintura i alhora una aproximació a les seves circumstàncies vitals. Aquest dietari conté pel que diu o el que calla el que significa treballar i portar endavant una idea de la pintura amb tot el que això representa de renúncia i dolor.

El temps recuperat, és la continuació natural d'Entre un somni i la realitat publicat l'any 2021. 

Aquest volum abraça els anys 2010 al 2023.

  

3 de gener2012

Quan ja feia dos mesos de l'obertura de l'exposició L'echelle de l'évasion de Joan Miró vam anar a la fundació Miró. Les obres que veig aquí són extraordinàries. Quan més veig la seva obra, més m'interessa. Sempre les obres pictòriques s'han de veure al natural i l'impacte és extraordinari. Totes les reproduccions d'art són una mena de frau, si es compara amb veure l’obra al natural. Dinem al restaurant de la Fundació i compro uns llibres sobre Joan Miró. La meva cosina Ana María de Cardona diu que està a Barcelona amb unes amigues de visita cultural i potser ens podrem veure.

Recordo que la Fundació va ser el primer museu que vaig visitar a Barcelona un cop vaig tornar a Catalunya. Crec recordar que vaig fer unes diapositives d'algunes obres amb una màquina petita i que devia ser cap al 1975 just quan acabaven d'inaugurar la fundació.

4 de gener

Anem a Cardona i fem una visita guiada al castell, ens acompanya la tieta Beatriu.

5 de gener

Vaig a nedar a la piscina.

7 de gener

Han acabat les festes i em trobo esperançat de continuar treballant en coses il·lusionant. Tal com vaig plantejar al dos mil nou el ritme creatiu ha baixat considerablement per motius econòmics, però també per la dificultat de portar el ritme de feina quan la pintura no és la que fa bullir l'olla i t'has de repartir. Hauria de forçar la marxa de l'escriptura i acabar els treballs relacionats amb les entrevistes i el llibre Tallers.

 

 

1 de juliol 2023

Avui compleixo seixanta-nou anys. En tornar faig el relat cultural amb un text pel diari local i el meu blog que és el següent:

LA DESCOBERTA DEL PARADÍS, o la invenció de la Costa Brava.

     Cadascú de nosaltres té el seu record d'allò que anomenem Paradís. N'hi ha tants com persones decidides a no oblidar llocs que l'han fet feliç i que potser ja només existeixen en el més profund de la seva memòria. Tots els que m'heu llegit en pàgines de la Forja i ara aquí a l'actual, sabeu de l'atractiu que exerceix sobre mi la Costa Brava i especialment Tossa de Mar. Descoberta per mi ara fa uns trenta-cinc anys no deixa de sorprendre'm a cada visita meva. Sempre busco un bany refrescant a hores variades a la platja de la Mar menuda, però sempre estic a la recerca de concepcions culturals.

El Museu Municipal de Tossa de Mar ofereix troballes arqueològiques romanes, pintures del segle XX de tots els pintors que van visitar i van viure a la Vila, que van ser una pila. Entre ells en Marc Chagall que també va deixar obra al museu. De tant en tant alguna exposició temporal fa les delícies dels visitants amant de l'art. Després de molts anys vaig descobrir gràcies al llibre de la Nancy Johnstone l'època de la República i la guerra civil a la vila. També del primer hotel aquí a la Vila.

El llibre porta per títol en la seva traducció Un hotel a la costa, i us recomano molt la seva lectura.

     Coincidint en el dia del meu aniversari, a la sala de cultura de la vila han fet la presentació del catàleg Costa Brava, la descoberta del paradís (1870-1936). Les exposicions del que parla aquest catàleg tenen lloc al Museu d'art de Girona i el Museu de l'Empordà fins al setembre d'enguany i ens parlen de com va néixer la Costa Brava i com s'ha anat creant un lloc.

Cerquen més coses per fer, a banda de prendre el sol i degustar la gastronomia de casa nostra, aquí a la vora, al Museu de Llavaneres podem veure obres de la Maria Girona de la col·lecció Bassat fins a final d'agost. L'artista que també tenia una relació especial amb Tossa de Mar explora una figuració propera a la d'Henri Matisse. Recordem que el tiet de la Maria Girona va ser el que va parlar de Tossa de Mar com del Paradís blau.

Si us quedeu aquest estiu a Catalunya, mireu al vostre voltant que segur trobareu alguna exposició per fugir del que també esdevé la rutina a l'estiu. També els concerts repartits pel territori fan les nits més suportables.

Podrem dir aleshores que l'estiu no és només sol, platja i piscina.

El món, el nostre món no és immutable i allò que era el nostre paradís ja només és record neuronal. Que ja ho deia Joan Vinyoli:

"¿Què som? Tan sols una memòria d'allò que hem posseït i vàrem perdre, canvi constant i resignat adeu al mateix temps que fuig amb pas irreparable".