ABSTRACCIÓ I REALITAT, L’EMPREMTA DEL COLLAGE

 

 

    Una ullada a la meva obra, em fa constatar que malgrat el que jo pensava, el collage és present en totes les sèries. És cert que la tècnica recorre el meu treball d'una manera desigual i sense una voluntat conscient de mantenir aquesta tècnica omnipresent. Com qualsevol tècnica i material utilitzat ho és per imperatiu del moment expressiu. El collage em permet introduir elements figuratius a la meva pintura. El collage té desiguals intencions en funció de la sèrie que m'ocupa i de la meva necessitat expressiva.

    L'any 2019 en plena revisió de la utilització del collage, la pandèmia ho frena tot.

Superades les restriccions, em veig forçat a fer canvis en la manera de mostrar els meus "papiers collés".

M'adono que aquí a Castellar només podré mostrar tot el material per etapes i decideixo fer-ho. Després de la petita mostra del mes de març de l’any 2023 a Cal Calissó, ara penjo unes obres variades i de caràcter diferent.

    Presento a El món d’ahir,  obres amb la tècnica del collage i allunyades en el temps i a El món trencat obres realitzades durant la pandèmia de la COVID-19 i coincidint amb l'estrena d'un nou taller més gran. Són obres que descobreixen algunes de les meves angúnies pel que fa al món on vivim.

     El meu desig per mostrar assumptes col·lectius i d'actualitat, s'imposa. La majoria són de tots coneguts: la contaminació, la sequera i en conseqüència la falta d'aigua, la política, les guerres i la disolució de la democracia. La immigració amb totes les llavors que condueixen a la seva aparició: l'enlluernament per viure en països del primer món per fugir de la gana, l'explotació i la mort. Vivim en un món desigual. Vivim en un món definitivament trencat.

Domènec Triviño, juny 2023

 

El MÓN D’AHIR

     En començar una producció, els primers treballs pictòrics siguin acadèmics o de tanteig, sempre mostren obres de caràcter molt diferents. No obstant, un cop han passat els anys i fent una mirada al meu món d’ahir, veig obres amb tècniques que recorren la meva obra  fins ara, i reafirmen la meva idea de l’art.

    És amb Cercles que introdueixo per primera vegada de manera conscient uns cercles de cartó i unes volanderes de procedència fabril que alterna amb uns monotips en una sèrie per homenatjar el poeta Joan Vinyoli.

   La presència d'elements aliens al suport, apareixen per segona vegada a la sèrie Parcel·lació de l'any 2000 molt tímidament per al que fa la quantitat. Aquí algunes formes, en les obres sobre paper, són clarament geomètriques i de contrast harmoniós.

   Més tard cap a l'any 2004 la sèrie Suite Natura presenta sense una cuina pictòrica rica en gruix i petjada, unes superfícies de paper acolorit enganxat en unes obres que com va explicar l'Anna Pujades al catàleg per la retrospectiva de l'any 2017:

 "... és molt evident altre cop a la sèrie Suite natura (2004) on Triviño en lloc de dibuixar línies a mà, provoca que aquestes línies es formin per si soles a partir d'estripar el paper. La coloració de l'estrip contrastant amb la del paper genera unes línies que no es pot pas dir que les hagi pintat l'artista, ja que s'han fet per atzar a partir d'una acció de l'artista...".

“ L'artista crea un món fet de records, intuïcions i sensacions difuses amb unes imatges d'un contingut a volta inconscients i d'altres més clares. Deixa més espai a l'espectador perquè faci la seva interpretació”.

    Més endavant en el mateix text l'Anna Pujades diu:" A Reserves (2009) específicament Triviño utilitza sorra de sílice com a material que enganxa a la pintura i que crea formes irregulars i atzaroses. En la fabricació del vidre, vàries matèries primeres naturals (sorra de sílice, carbonat sòdic, pedra calcària i vidre reciclat) es combinen per què després de 24 hores a 1500 ℃ produeixin un líquid enganxós amb la consistència de la mel que, un cop emmotllat i refredat, donarà lloc al vidre".

Molts dels meus collages es formen utilitzant papers i altres residus de la cuina pictòrica en un aprofitament que ajunta la estètica i la referencia a preocupacions comunes a tots nosaltres.

 En aquest moment la Suite Cardona em  té ocupat i aboco tot el sentiment que hom pot tenir al poble on ha nascut.

 

UN MÓN TRENCAT 

    Presento obres realitzades durant la pandèmia de la COVID-19 i coincidint amb l'estrena d'un nou taller més gran. Són obres que descobreixen els meus neguits pel que fa al món on vivim. També aprofito per tornar a penjar un parell de treballs de l'any 2005 on mostrava la meva inquietud pel medi ambient. WATER és una peça de l'any 2005 que pertany a l'exposició Paraules múltiples on abordava la problemàtica de la falta d'aigua.

El canvi climàtic ens posa al mateix nivell a la majoria dels països de la terra i només ens avisa que no ho hem fet bé i que tot plegat té conseqüències per la naturalesa i de rebot per qui hi habita.

 

El meu neguit per assumptes col·lectius i d'actualitat s'imposa. La majoria són de tots coneguts: la contaminació, la sequera i en conseqüència la falta d'aigua, la política, les guerres. La immigració amb totes les llavors que condueixen a la seva aparició: l'enlluernament per viure en països del primer món per fugir de la gana, l'explotació i la mort. Vivim en un món desigual. Vivim en un món definitivament trencat.