Mostrando entradas con la etiqueta escriptura. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta escriptura. Mostrar todas las entradas

miércoles, 15 de enero de 2025

EL TEMPS RECUPERAT. /Recull de notes (2010-2023)

 

 



        


   “ L’unic que sabem del temps és que passa”.

Martin Heidegger

 

 

 

"¿Què som? Tan sols una memòria d'allò que hem posseït i vàrem perdre, canvi constant i resignat adeu al mateix temps que fuig amb pas irreparable".


Joan Vinyoli

 

 

Aquests nous escrits són un recull de notes essencialment dedicats a la pintura i alhora una aproximació a les seves circumstàncies vitals. Aquest dietari conté pel que diu o el que calla el que significa treballar i portar endavant una idea de la pintura amb tot el que això representa de renúncia i dolor.

El temps recuperat, és la continuació natural d'Entre un somni i la realitat publicat l'any 2021. 

Aquest volum abraça els anys 2010 al 2023.

  

3 de gener2012

Quan ja feia dos mesos de l'obertura de l'exposició L'echelle de l'évasion de Joan Miró vam anar a la fundació Miró. Les obres que veig aquí són extraordinàries. Quan més veig la seva obra, més m'interessa. Sempre les obres pictòriques s'han de veure al natural i l'impacte és extraordinari. Totes les reproduccions d'art són una mena de frau, si es compara amb veure l’obra al natural. Dinem al restaurant de la Fundació i compro uns llibres sobre Joan Miró. La meva cosina Ana María de Cardona diu que està a Barcelona amb unes amigues de visita cultural i potser ens podrem veure.

Recordo que la Fundació va ser el primer museu que vaig visitar a Barcelona un cop vaig tornar a Catalunya. Crec recordar que vaig fer unes diapositives d'algunes obres amb una màquina petita i que devia ser cap al 1975 just quan acabaven d'inaugurar la fundació.


4 de gener

Anem a Cardona i fem una visita guiada al castell, ens acompanya la tieta Beatriu.


5 de gener

Vaig a nedar a la piscina.


7 de gener

Han acabat les festes i em trobo esperançat de continuar treballant en coses il·lusionant. Tal com vaig plantejar al dos mil nou el ritme creatiu ha baixat considerablement per motius econòmics, però també per la dificultat de portar el ritme de feina quan la pintura no és la que fa bullir l'olla i t'has de repartir. Hauria de forçar la marxa de l'escriptura i acabar els treballs relacionats amb les entrevistes i el llibre Tallers.

 

 

1 de juliol 2023

Avui compleixo seixanta-nou anys. En tornar faig el relat cultural amb un text pel diari local i el meu blog que és el següent:



LA DESCOBERTA DEL PARADÍS, o la invenció de la Costa Brava.


     Cadascú de nosaltres té el seu record d'allò que anomenem Paradís. N'hi ha tants com persones decidides a no oblidar llocs que l'han fet feliç i que potser ja només existeixen en el més profund de la seva memòria. Tots els que m'heu llegit en pàgines de la Forja i ara aquí a l'actual, sabeu de l'atractiu que exerceix sobre mi la Costa Brava i especialment Tossa de Mar. Descoberta per mi ara fa uns trenta-cinc anys no deixa de sorprendre'm a cada visita meva. Sempre busco un bany refrescant a hores variades a la platja de la Mar menuda, però sempre estic a la recerca de concepcions culturals.


El Museu Municipal de Tossa de Mar ofereix troballes arqueològiques romanes, pintures del segle XX de tots els pintors que van visitar i van viure a la Vila, que van ser una pila. Entre ells en Marc Chagall que també va deixar obra al museu. De tant en tant alguna exposició temporal fa les delícies dels visitants amant de l'art. Després de molts anys vaig descobrir gràcies al llibre de la Nancy Johnstone l'època de la República i la guerra civil a la vila. També del primer hotel aquí a la Vila.

El llibre porta per títol en la seva traducció Un hotel a la costa, i us recomano molt la seva lectura.

     Coincidint en el dia del meu aniversari, a la sala de cultura de la vila han fet la presentació del catàleg Costa Brava, la descoberta del paradís (1870-1936). Les exposicions del que parla aquest catàleg tenen lloc al Museu d'art de Girona i el Museu de l'Empordà fins al setembre d'enguany i ens parlen de com va néixer la Costa Brava i com s'ha anat creant un lloc.


Cerquen més coses per fer, a banda de prendre el sol i degustar la gastronomia de casa nostra, aquí a la vora, al Museu de Llavaneres podem veure obres de la Maria Girona de la col·lecció Bassat fins a final d'agost. L'artista que també tenia una relació especial amb Tossa de Mar explora una figuració propera a la d'Henri Matisse. Recordem que el tiet de la Maria Girona va ser el que va parlar de Tossa de Mar com del Paradís blau.

Si us quedeu aquest estiu a Catalunya, mireu al vostre voltant que segur trobareu alguna exposició per fugir del que també esdevé la rutina a l'estiu. També els concerts repartits pel territori fan les nits més suportables.


Podrem dir aleshores que l'estiu no és només sol, platja i piscina.

El món, el nostre món no és immutable i allò que era el nostre paradís ja només és record neuronal. Que ja ho deia Joan Vinyoli:

"¿Què som? Tan sols una memòria d'allò que hem posseït i vàrem perdre, canvi constant i resignat adeu al mateix temps que fuig amb pas irreparable".



 

 

jueves, 31 de octubre de 2019

ENSOPEGANT AMB JOAN MIRÓ



   

A Palma davant del cartell de l'exposició de Miró 1978
No es la primera vegada que jo i Joan Miró ens trobem cara a cara. En aquesta darrera ocasió ens hem retrobat a casa seva, al Mas Miró de Mont-roig del Camp. Fa un dia esplèndid, i encara es un xic difícil trobar el camí que ens porta fins la casa diguem pairal dels Miró. Un cop baixem del cotxe no podem deixar de fer comentaris sobre la ubicació i la presencia inevitable i que per poc no destrueix tot el conjunt inspirador del quadre La Masia: l’autopista. No hi ha cua i no hi haurà fins la tarda així que mentre fem fotografies i mirem ens acostem a recepció i aviat la guia, La Rosa Mª Álvarez ens comenta que serem uns privilegiat i ens farà una visita privada a casa d'estiueig de Joan Miró i origen de l'univers mironià





Recordo que en arribar de Bèlgica l’any 1973 i un cop oberta la Fundació Miró de Montjuic al 1975 fer la meva primera visita a la Fundació. Desprès al 1978 en un viatge a Palma de Mallorca vam visitar una exposició seva que ara jo ubico a prop de la catedral. I es així com cada vegada que la fundació barcelonina recopila obres que no té en depòsit m’hi acosto. Recordar en especial un seria la de «Escala de l’evasió» on vaig poder veure 

La masía (1921-1922) i Paisatge Català (El caçador) (1923-1924).  També una obra que desitjava veure al natural,  Natura morta del sabatot (1937). Sempre que puc ensopegar amb l’obra de Joan Miró, ho faig amb il·lusió.

martes, 8 de octubre de 2019

“L’atelier”, lloc íntim de l’artista .


    Aquestes dues últimes setmanes,  en una activitat frenètica, he  buidat el meu taller. El vaig llogar ara fa 21 anys coincidint amb una visita programada per visitar el Reina Sofia de Madrid. Es tanca una etapa de la meva trajectòria, ja que  l'arquitectura del lloc influeix sobre l’artista i el nou espai encara no s’ha donat a conèixer. Només mentalment en el meu cap es distribueixen els espais de treballs. La llum,  essencial per l’activitat artística,  no serà un hàndicap en el taller nou.
Escales cap el taller1999
El taller a mesura que passa els anys s’omple de material i de pintures acabades que van empetitint l’espai. Trobem pinzells, pintures, objectes recollits al carrer, revistes, diaris i llibres. També objectes íntims, fotografies, creant l’ambient propici per deixar emergir idees, somnis i imatges. També tenen importància per la creació allò que va quedant sobre la taula de treball, els draps, etc. I és així com hem de mudar-nos a un lloc més gran. 
El taller nou s’omple de caixes i material per distribuir i el vell es buida i alhora ens vénen ganes d'immortalitzar l’aire atrapat entre les parets d’allò que ens ha fet de protector durant tants anys. Només l’artista coneix el misteri de la seva creació i s’acomiada de la musa que habita el lloc.

 


 
"L'Atelier",  lugar íntimo del artista.

   Estas dos últimas semanas, en una actividad frenética, he vaciado mi taller. Lo alquilé ahora hace 21 años coincidiendo con una visita programada para visitar el Reina Sofía de Madrid. Cierra una etapa de mi trayectoria, ya que la arquitectura del sitio influye en el artista y el nuevo espacio aún no se ha manifestado. Solamente mentalmente en mi cabeza se distribuyen los espacios de trabajo. La luz, esencial para la actividad artística, no será un hándicap en el nuevo taller. 
Taller any 2002
El taller a medida que pasan los años se llena de material y pinturas acabadas que empequeñecen el espacio. Encontramos pinceles, pinturas, objetos recogidos en la calle, revistas, periódicos y libros. También objetos íntimos, fotografías, creando el ambiente propicio para dejar emerger ideas, sueños e imágenes. También son importantes para la creación  lo que está en el escritorio, los trapos, etc. Y así es como nos mudamos a un lugar más grande. El nuevo taller está lleno de cajas y material para distribuir y el antiguo se vacía y al mismo tiempo queremos inmortalizar el aire atrapado en las paredes que nos ha hecho protector durante tantos años. Solamente el artista conoce el misterio de su creación y se despide de la musa que habita el lugar.

viernes, 6 de septiembre de 2019

MATADERO, la novel·la de David Triviño que publica Amazon

 
  
 
 
En ocasió de la publicació de la novel·la Matadero de David Triviño Masague, he realitzat uns punts de llibre i uns petits treballs sobre paper.







 El castellarenc David Triviño ha presentat a Ràdio Castellar la novel·la Matadero, que publica de nou amb Amazon, com ja va fer amb la seva anterior novel·la, Obsesión. En aquesta ocasió, Triviño situa la història entre els anys 30 i 40 entre Texas, Londres i una petita part a Nova York. Matadero explica la vida d’un nen que es va fent gran, és per tant, una novel·la de descobriment. Succeeix en un escorxador, d’aquí el títol de la novel·la.
El nen protagonista es diu James. Agafa agorafòbia i no pot sortir de casa. “I li agafa la dèria per llegir, llegeix tot el que troba”, diu Triviño, “sobretot, novel·les clàssiques victorianes de terror”. Per exemple, Frankenstein, El hombre invisible, La màquina del temps, etc. El seu pare és professor d’universitat, i és molt comprensiu per l’època. El pare mor i la mare es torna a casar amb el propietari d’un escorxador, “i el nen passa d’estar entre les pàgines dels seus llibres a l’esxorxador,on només veurà violència”. Això, inevitablement, l’afectarà.
Com passa també a la novel·la El perfum, el protagonista també té una peculiaritat, “que no és un do sinó més aviat una discapacitat, i això fa que li passin coses”. Com  bé saben els lectors fidels de Triviño, a les seves novel·les no hi falten les picades d’ull a Tarantino, “sempre amb el filtre del gènere negre”, diu ell mateix.
Encara que tot està inventat, l’autor afirma que “has d’intentar sorprendre, o amb la trama o amb l’impacte del que s’explica, i jo intento barrejar-ho”.
Triviño ha estat 7 anys per escriure la novel·la, però fent pauses i escrivint, entremig, Obsesión. Matadero és, de fet, una sèrie de novel·les. “Cada part - n’hi ha 4 -, era una novel·la diferent”: ‘Pàdres’, ‘Viajes’, ‘Londres’ i ‘Retorno’. Les històries s’han convertit en un sol llibre. Hi ha una picada d’ull entre les dues novel·les, a través d’un bebè que apareix en aquesta última serà després el protagonista de l’altre llibre. “M’agrada enllaçar, com Tarantino”.
Matadero tracta diversos temes: l’abús de poder, hi ha també una dura crítica a la societat “i és que jo penso que no hem avançat massa com a societat, al contrari, en alguns aspectes anem endarrere”,  també s’hi tracta el tema de la religió “a través de dos capellans molt diferents que hi apareixen”,, i també abús de poder per part d’un senador, del padrastre, i del mateix protagonista, “ja que ell mateix s’acaba convertint en un dominador”. Es pot llegir com una novel·la actual, tan pel què fa als temes com pel llenguatge que s’utilitza.
Triviño es  pot seguir a Facebook, a Instagram @davidtrivinyo. I també al seu blog  David Triviño.



 Marina Antúnez. 03/09/2019 Cultura de l'Actual de Castellar del Vallés.