La fàbrica com a font d’inspiració artística

El pintor Domènec Triviño inaugura la mostra pictòrica 

‘The factory' i l’efecte mandala

     

 l’artista  explica les seves sèries, fetes des del 1989 fins al 2016 

       El pintor castellarenc Domènec Triviño inaugura, aquest divendres a les 19 hores, l’exposició ‘The factory i l’efecte mandala’ a la Sala Polivalent d’El Mirador. En aquesta ocasió, Triviño ens mostra una retrospectiva de la seva obra, “una exposició que ja fa un parell d’anys que estava preparant”, explica ell mateix. Es tracta d’una proposta que neix de la iniciativa de la família de Triviño,  i de l’Espai 2.

      La mostra reuneix més d’una trentena de quadres, treballs pictòrics de l’artista, des del 1989 fins al 2016. El títol de l’exposició remet al fil conductor que segueixen tots els quadres de Triviño, la seva relació amb el món laboral a la fàbrica, en concret, la fàbrica del vidre, on ha treballat tota la seva vida. “El meu paisatge és la fàbrica, és una crossa que pot ajudar l’espectador a entrar a l’obra”, apunta Triviño. 

 

     En motiu de l’exposició, “Anna Pujadas ha fet un escrit pel catàleg on explica la meva manera de treballar, el que significa per a mi la pintura”. La pintura és, per a ell, una manera de viure i sobreviure, que l’ajuda al dia a dia, a vegades ben dur.

La pintura abstracta de Triviño destaca per l’elementalitat de les formes, dels signes i els conceptes, que es tradueix en pocs elements a la tela o al paper, un afany persistent de restringir els colors, “i m’agrada molt el negre perquè ressalta els altres colors”. La tècnica que utilitza és mixta, amb ús d’acrílics sobre tela, cartró, paper i, “cada cop més, sobre qualsevol element que em pugui inte· ressar”, diu l’artista. De fet, no descarta emprar l’oli en un futur, també.

Tot i la línia que segueix tota la seva obra, inspirada en la fàbrica, “no tinc massa clar que sigui el camí definitiu o encertat, no sé si vull ser més lineal o més creatiu”, afirma Triviño. 

  

     

Als seus quadres també hi apareix un altre element significatiu, la sorra, “aquesta aportació neix de la voluntat d’utilitzar un material per mi habitual en la meva feina de cada dia a la vidriera com és la sorra”.

A l’exposició, hi podrem apreciar les sèries que l’artista ha creat durant tots aquests anys. Algunes de les sèries se solapen perquè, “per a mi, la pintura és un anar i tornar”: “Horitzons”, de l’any 1989, “és la sèrie més minimalista”; “Paisatges imaginaris”; “Notebook”, “una sèrie on vaig dividir el quadre com si tingués dues pàgines d’un llibre”; “Cercles”, “on vaig treballar amb les arandeles de la fàbrica i el poemari ‘Cercles’ de Vinyoli”; “Parcel·lacions”, “on la pintura queda tancada”; “Suite nature”, “que cavalca també amb un quadre de la sèrie ‘Els marges’ que vaig fer amb l’Aurora Matarín”, i “Reserves”. En una de les parets, també hi haurà un projecció de 16 minuts que recorda tota les sèries, recull imatges de la fabrica de vidre i s’explica el procés de fabricació d’aquest, i també recull imatges d’un treball de l’artista sobre llibres.

Text de Marina Antúnez publicat el divendres 3 de març a L'Actual de Castellar del Vallés