ENSOPEGANT AMB JOAN MIRÓ

   

A Palma davant del cartell de l'exposició de Miró 1978

No es la primera vegada que jo i Joan Miró ens trobem cara a cara. En aquesta darrera ocasió ens hem retrobat a casa seva, al Mas Miró de Mont-roig del Camp. Fa un dia esplèndid, i encara es un xic difícil trobar el camí que ens porta fins la casa diguem pairal dels Miró. Un cop baixem del cotxe no podem deixar de fer comentaris sobre la ubicació i la presencia inevitable i que per poc no destrueix tot el conjunt inspirador del quadre La Masia: l’autopista. No hi ha cua i no hi haurà fins la tarda així que mentre fem fotografies i mirem ens acostem a recepció i aviat la guia, La Rosa Mª Álvarez ens comenta que serem uns privilegiat i ens farà una visita privada a casa d'estiueig de Joan Miró i origen de l'univers mironià

 

Recordo que en arribar de Bèlgica l’any 1973 i un cop oberta la Fundació Miró de Montjuic al 1975 fer la meva primera visita a la Fundació. Desprès al 1978 en un viatge a Palma de Mallorca vam visitar una exposició seva que ara jo ubico a prop de la catedral. I es així com cada vegada que la fundació barcelonina recopila obres que no té en depòsit m’hi acosto. Recordar en especial un seria la de «Escala de l’evasió» on vaig poder veure 

La masía (1921-1922) i Paisatge Català (El caçador) (1923-1924).  També una obra que desitjava veure al natural,  Natura morta del sabatot (1937). Sempre que puc ensopegar amb l’obra de Joan Miró, ho faig amb il·lusió.

“L’atelier”, lloc íntim de l’artista .

    Aquestes dues últimes setmanes,  en una activitat frenètica, he  buidat el meu taller. El vaig llogar ara fa 21 anys coincidint amb una visita programada per visitar el Reina Sofia de Madrid. Es tanca una etapa de la meva trajectòria, ja que  l'arquitectura del lloc influeix sobre l’artista i el nou espai encara no s’ha donat a conèixer. Només mentalment en el meu cap es distribueixen els espais de treballs. La llum,  essencial per l’activitat artística,  no serà un hàndicap en el taller nou.

Escales cap el taller1999

El taller a mesura que passa els anys s’omple de material i de pintures acabades que van empetitint l’espai. Trobem pinzells, pintures, objectes recollits al carrer, revistes, diaris i llibres. També objectes íntims, fotografies, creant l’ambient propici per deixar emergir idees, somnis i imatges. També tenen importància per la creació allò que va quedant sobre la taula de treball, els draps, etc. I és així com hem de mudar-nos a un lloc més gran. 

El taller nou s’omple de caixes i material per distribuir i el vell es buida i alhora ens vénen ganes d'immortalitzar l’aire atrapat entre les parets d’allò que ens ha fet de protector durant tants anys. Només l’artista coneix el misteri de la seva creació i s’acomiada de la musa que habita el lloc.

 

 

"L'Atelier",  lugar íntimo del artista.

   Estas dos últimas semanas, en una actividad frenética, he vaciado mi taller. Lo alquilé ahora hace 21 años coincidiendo con una visita programada para visitar el Reina Sofía de Madrid. Cierra una etapa de mi trayectoria, ya que la arquitectura del sitio influye en el artista y el nuevo espacio aún no se ha manifestado. Solamente mentalmente en mi cabeza se distribuyen los espacios de trabajo. La luz, esencial para la actividad artística, no será un hándicap en el nuevo taller. 

Taller any 2002

El taller a medida que pasan los años se llena de material y pinturas acabadas que empequeñecen el espacio. Encontramos pinceles, pinturas, objetos recogidos en la calle, revistas, periódicos y libros. También objetos íntimos, fotografías, creando el ambiente propicio para dejar emerger ideas, sueños e imágenes. También son importantes para la creación  lo que está en el escritorio, los trapos, etc. Y así es como nos mudamos a un lugar más grande. El nuevo taller está lleno de cajas y material para distribuir y el antiguo se vacía y al mismo tiempo queremos inmortalizar el aire atrapado en las paredes que nos ha hecho protector durante tantos años. Solamente el artista conoce el misterio de su creación y se despide de la musa que habita el lugar.

MATADERO, la novel·la de David Triviño que publica Amazon

 

  

 

 

En ocasió de la publicació de la novel·la Matadero de David Triviño Masague, he realitzat uns punts de llibre i uns petits treballs sobre paper.

 El castellarenc David Triviño ha presentat a Ràdio Castellar la novel·la Matadero, que publica de nou amb Amazon, com ja va fer amb la seva anterior novel·la, Obsesión. En aquesta ocasió, Triviño situa la història entre els anys 30 i 40 entre Texas, Londres i una petita part a Nova York. Matadero explica la vida d’un nen que es va fent gran, és per tant, una novel·la de descobriment. Succeeix en un escorxador, d’aquí el títol de la novel·la.

El nen protagonista es diu James. Agafa agorafòbia i no pot sortir de casa. “I li agafa la dèria per llegir, llegeix tot el que troba”, diu Triviño, “sobretot, novel·les clàssiques victorianes de terror”. Per exemple, Frankenstein, El hombre invisible, La màquina del temps, etc. El seu pare és professor d’universitat, i és molt comprensiu per l’època. El pare mor i la mare es torna a casar amb el propietari d’un escorxador, “i el nen passa d’estar entre les pàgines dels seus llibres a l’esxorxador,on només veurà violència”. Això, inevitablement, l’afectarà.
Com passa també a la novel·la El perfum, el protagonista també té una peculiaritat, “que no és un do sinó més aviat una discapacitat, i això fa que li passin coses”. Com  bé saben els lectors fidels de Triviño, a les seves novel·les no hi falten les picades d’ull a Tarantino, “sempre amb el filtre del gènere negre”, diu ell mateix.

Encara que tot està inventat, l’autor afirma que “has d’intentar sorprendre, o amb la trama o amb l’impacte del que s’explica, i jo intento barrejar-ho”.
Triviño ha estat 7 anys per escriure la novel·la, però fent pauses i escrivint, entremig, Obsesión. Matadero és, de fet, una sèrie de novel·les. “Cada part - n’hi ha 4 -, era una novel·la diferent”: ‘Pàdres’, ‘Viajes’, ‘Londres’ i ‘Retorno’. Les històries s’han convertit en un sol llibre. Hi ha una picada d’ull entre les dues novel·les, a través d’un bebè que apareix en aquesta última serà després el protagonista de l’altre llibre. “M’agrada enllaçar, com Tarantino”.
Matadero tracta diversos temes: l’abús de poder, hi ha també una dura crítica a la societat “i és que jo penso que no hem avançat massa com a societat, al contrari, en alguns aspectes anem endarrere”,  també s’hi tracta el tema de la religió “a través de dos capellans molt diferents que hi apareixen”,, i també abús de poder per part d’un senador, del padrastre, i del mateix protagonista, “ja que ell mateix s’acaba convertint en un dominador”. Es pot llegir com una novel·la actual, tan pel què fa als temes com pel llenguatge que s’utilitza.
Triviño es  pot seguir a Facebook, a Instagram @davidtrivinyo. I també al seu blog  David Triviño.



 Marina Antúnez. 03/09/2019 Cultura de l'Actual de Castellar del Vallés.
 

TRACES/ 2

  TRACES, es una Col.lecció d' obres de petites dimensions que apropa l'ull a elements naturals

on la pintura depositada sobre el paper actua en les seves diferents capes o etapes con si d'estrats

es tractes. Veiem com apareixen elements d'etapes anteriors i fusionant-se amb les posteriors o 

ultimes. 

Per demanar pressupost escriure a domenec_trivinyo@hotmail.com

 

 

HUELLAS, es una colección de pinturas de tamaño pequeño que nos acerca a elementos naturales
donde la pintura depositada sobre el papel, actúa en sus diferentes capas o etapas como si fueran estratos
Vemos como surgen elementos de etapas anteriores y acumulándose y fusionándose con las etapas anteriores y posteriores.

Para pedir  presupuesto escribir a domenec_trivinyo@hotmail.com




Obres sobre papel - cada una de 21cmx14'5cm - 2019

 

 

 

Traces / Huellas

    

  Traces, es una Col.lecció d' obres de petites dimensions que apropa l'ull a elements naturals

on la pintura depositada sobre el paper actua en les seves diferents capes o etapes con si d'estrats

es tractes. Veiem com apareixen elements d'etapes anteriors i fusionant-se amb les posteriors o 

ultimes. 

Per demanar pressupost escriure a domenec_trivinyo@hotmail.com

Huellas, una colección de pinturas de tamaño pequeño que nos acerca a elementos naturales
donde la pintura depositada sobre el papel, actúa en sus diferentes capas o etapas como si fueran estratos
Vemos como surgen elementos de etapas anteriores y acumulándose y fusionándose con las etapas anteriores y posteriores.

 

 

Para pedir pressupuesto escribir a domenec_trivinyo@hotmail.com

TRACES / HUELLAS/ RASTRES. 1

                  En un pintor com Domènec Triviño les formes i els colors no sorgeixen tan sols dels moviments de la mà, sinó que tenen la seva gènesi en la seva vida íntima i, aquests cromatismes i morfologies , són els portaveus de les seves vivències, dels seus sentiments, són, en definitiva, el seu vehicle expressiu. Una de les característiques del conjunt de la seva obra rau en l’ elementalitat de les formes, dels signes i els conceptes, referents a la fi que exerceixen la funció de coordinar la superfície dels quadres i també la de revestir la idea d’un corpus sensible, subjectiu i sintètic.

            La pintura és una evocació, una operació màgica i, quan el motiu evocat, quan la idea ressuscitada s’incorpora i ens mira a la cara, nosaltres no tenim dret a discutir les fórmules  evocatives del bruixot”,    aquesta   cita  de  Charles Baudelaire ens serveix de pretext  per entrar en el món sintètic de Triviño, des del qual ell ens apropa a les seves personals i subjectives referències, l’essencial de la seva imaginació i la concepció nua que en té de les coses, coses i cossos que després ell traslladarà al suport pictòric.

 Francesc Cutxet i Domènech CRITIC D’ ART

24 - 10 -  2018 Acrilic sobre fusta - 81cm x 43 cm

  "Triviño busca el que Pollock anomenava contact, un cert estat en el qual l’artista és guiat per la imatge que ell està produint, sense cap figura preconcebuda com a finalitat. Les formes existents no tenen significat i, enlloc de perseguir fins objectius, l’artista cau en un mètode de creació que invita possibilitats d’invenció. El quadre, finalment, no es vincula al fora, entre les coses empíriques, sinó a condició de ser abans que res «autofiguratiu». L’art no és construcció ni artifici. El món no està enfront de l’artista és més aviat el pintor que neix en les coses per concentració, vingut a si mateix del visible. Quan la mà de l'artista s'anul·la, llavors les coses s'expressen per si soles... "

  " Perquè el que ell cerca no és un signe representant quelcom, sinó un esdeveniment format per si sol."  

Anna Pujadas. Dra. en Historia de l'art i profesora de l'Art de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

18 - 9 - 2017 Acrilic sobre paper 47cm x 35cm

 

TRACES / MANERA NEGRE

 “En el principio creó Dios los cielos y la tierra.  Y la tierra estaba desordenada y vacía, y las tinieblas estaban sobre la faz del abismo, y el Espíritu de Dios se movía sobre la faz de las aguas. Y dijo Dios: Haya luz, y hubo luz.  Y vio Dios que la luz era buena, y separó Dios la luz de las tinieblas.”

Si creemos en los primeros versos del Génesis las tinieblas precedieron a la luz. El negro precede todo color.

El negro no es en mi caso un color que utilizo para representar algo negativo, en esta serie su función es como en la “manera negra” de los grabados y salvado cierta distancia es sacar luz de las tinieblas de la superficie del negro. Domènec Triviño

11 -10 - 2017 Acrílic sobre paper  35cm X 35cm

4 - 11 - 2017  Acrílic sobre paper  72cm X 70cm

“Al principi, Déu va crear el cel i la terra.  La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües.

 Déu digué:

--Que existeixi la llum.

I la llum va existir.  Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres.” 

 

Si creiem en el primers versos del Gènesi les tenebres van precedir la llum. El negre precedeix tots els colors.

 No utilitzo el negre per representar negativitat. En aquesta nova sèrie de treballs el negre te la seva funció com a la tècnica dita “manera negre” dels gravats: treure la llum de les tenebres de la superfície.