domingo, 11 de noviembre de 2018

TRACES / HUELLAS/ RASTRES. 1


                  En un pintor com Domènec Triviño les formes i els colors no sorgeixen tan sols dels moviments de la mà, sinó que tenen la seva gènesi en la seva vida íntima i, aquests cromatismes i morfologies , són els portaveus de les seves vivències, dels seus sentiments, són, en definitiva, el seu vehicle expressiu. Una de les característiques del conjunt de la seva obra rau en l’ elementalitat de les formes, dels signes i els conceptes, referents a la fi que exerceixen la funció de coordinar la superfície dels quadres i també la de revestir la idea d’un corpus sensible, subjectiu i sintètic.

            La pintura és una evocació, una operació màgica i, quan el motiu evocat, quan la idea ressuscitada s’incorpora i ens mira a la cara, nosaltres no tenim dret a discutir les fórmules  evocatives del bruixot”,    aquesta   cita  de  Charles Baudelaire ens serveix de pretext  per entrar en el món sintètic de Triviño, des del qual ell ens apropa a les seves personals i subjectives referències, l’essencial de la seva imaginació i la concepció nua que en té de les coses, coses i cossos que després ell traslladarà al suport pictòric.
 Francesc Cutxet i Domènech CRITIC D’ ART



24 - 10 -  2018 Acrilic sobre fusta - 81cm x 43 cm

  "Triviño busca el que Pollock anomenava contact, un cert estat en el qual l’artista és guiat per la imatge que ell està produint, sense cap figura preconcebuda com a finalitat. Les formes existents no tenen significat i, enlloc de perseguir fins objectius, l’artista cau en un mètode de creació que invita possibilitats d’invenció. El quadre, finalment, no es vincula al fora, entre les coses empíriques, sinó a condició de ser abans que res «autofiguratiu». L’art no és construcció ni artifici. El món no està enfront de l’artista és més aviat el pintor que neix en les coses per concentració, vingut a si mateix del visible. Quan la mà de l'artista s'anul·la, llavors les coses s'expressen per si soles... "
  " Perquè el que ell cerca no és un signe representant quelcom, sinó un esdeveniment format per si sol."  
Anna Pujadas. Dra. en Historia de l'art i profesora de l'Art de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)


18 - 9 - 2017 Acrilic sobre paper 47cm x 35cm




 

No hay comentarios:

Publicar un comentario