Al final del 2019 trasllado el meu taller a un
espai més gran. Això em permet retrobar material amagat en caixes, i donarà pas
a una experimentació amb els papers enganxats i altres elements. Apareix així
el collage amb més força, si bé ja l'havia fet servir en algunes obres de
sèries anteriors. És el moment on elements figuratius s'incorporen per
denunciar l'actualitat més rabiosa o per deixar surar temes que em preocupen.
Durant l'etapa més fosca de la pandèmia de la COVID-19 em tanco quasi cada dia
al taller i m'adono que el més necessari per mi és pintar, treballar. No com a
teràpia exclusivament, sinó perquè això permet que la creació avanci en unes
direccions que mai creia que seguiria.
L'empremta del collage esdevé a través de totes les obres, un valor afegit a la
pintura. L'abstracció limita l'expressió i només amb la incorporació d'elements
figuratius externs a la pròpia pintura em permet explicar històries.
Els meus collages són de vegades reivindicatius, de denúncia i mostren el meu punt de vista sobre temes d'actualitat i sovint recurrents.
A voltes també m'interessa donar valor a papers, i objectes pobres trobats o seleccionats que assenyalen una biografia emocional personal. Tot i això sempre dins una construcció estètica.
Domènec Triviño, març 2023