En definitiva, si tota la meva obra és una experimentació,
aquí amb els collages és també manifest.
Aquesta exposició, on podem veure peces realitzades en diferents moments de la trajectòria de l'artista, té el collage com a punt comú i essencial a totes les obres aquí exposades.
El collage apareix quan l'artista, que ha estat en contacte amb diferents elements que podrien ser recollits de la brossa, del carrer, de la fàbrica, s'ha sentit atret per la càrrega emocional que transmeten. Sempre són papers o objectes gastats, viscuts, que, de no ser per la seva intervenció, desapareixerien. La seva incorporació a la tela o el paper té la voluntat de fer-los servir per potenciar el discurs i, en altres ocasions, per fer valdre l'objecte estètic. També l'objecte, sigui paper o no, és sotmès de vegades a transformació per l'acte conscient de l'artista.
Podem dir que, si el collage recorre tota l'obra de l'artista, ho és d'una manera desigual i sense la voluntat de mantenir la tècnica de forma omnipresent. Així doncs, el collage té aquí variades intencions en funció de la sèrie que té l'artista ocupat i de la seva necessitat expressiva.
És amb Cercles que Triviño introdueix per primera vegada de manera conscient uns cercles de cartró i unes volanderes de procedència fabril que alterna amb uns monotips en una sèrie per homenatjar el poeta Joan Vinyoli. La presència d'elements aliens al suport apareixen per segona vegada a la sèrie Parcel·lació de l'any 2000, però molt tímidament pel que fa a la quantitat. Aquí, algunes formes, en les obres sobre paper, són clarament geomètriques i de contrast harmoniós. Més tard cap a l’any 2004 la sèrie Suite Natura, presenta amb uns colors, sense la cuina pictòrica rica en gruix i petjada, unes superfícies de paper acolorit enganxat en unes obres que, com va explicar l'Anna Pujadas al catàleg per la retrospectiva de l'any 2017, «[...] És molt evident altre cop a la sèrie Suite natura (2004) on Triviño en lloc de dibuixar línies a mà provoca que aquestes línies es formin per si soles a partir d'estripar el paper. La coloració de l'estrip contrastant amb la del paper genera unes línies que no es pot pas dir que les hagi pintat l'artista, ja que s'han fet per atzar a partir d'una acció de l'artista...».
També, l'any 2005 amb la sèrie Paraules múltiples aborda, amb fotografia el collage fotogràfic diguem sense matèria tàctil, algunes problemàtiques que ja es deixaven entreveure com el problema de l'aigua en el futur i ara en algunes poblacions menys afavorides. Pel que fa a l’inici de la mostra trobem obres acadèmiques de principi dels setanta i unes obres de reciclatge de materials sobrant de pintar que aprofitats es converteixen en obres noves. Aquesta és una manera de treballar que apareix en l'obra de l'artista al principi del seu recorregut artístic i ara en algunes obres del 2019.
Més endavant, en el text ja anomenat, l'Anna Pujadas també hi diu: «A Reserves (2009) específicament Triviño utilitza sorra de sílice com a material que enganxa a la pintura i que crea formes irregulars i atzaroses. En la fabricació del vidre, algunes matèries primeres naturals (sorra de sílice, carbonat sòdic, pedra calcària i vidre reciclat) es combinen per què després de 24 hores a 1500℃ produeixin un líquid enganxós amb la consistència de la mel que, un cop emmotllat i refredat, donarà lloc al vidre».
En definitiva, l'artista crea un món fet de records, intuïcions i sensacions difuses amb unes imatges d’un contingut a volta inconscients i d'altres més clares. Deixa més espai a l’espectador perquè faci la seva interpretació.
Arribat al final del recorregut que porta de la primera exposició, l'any 1989, a la mostra retrospectiva del 2017, l’artista comença una nova etapa marcada per l'allunyament del seu entorn laboral i, al cap a la fi, del seu paisatge. Un paisatge que va marcar la seva inspiració o, si més no, alguns elements propers n’apareixen a les seves obres.
És llavors, al mateix temps que prepara i presenta les seves últimes pintures l'any 2019 a l'Acadèmia de Belles arts de Sabadell sota el títol de TRACES, aprofitant el canvi de taller, que engega una mirada sobre obres del passat, inèdites, i decideix mirar d’agrupar totes les obres on el collage apareix amb més o menys importància i amb intencions diferenciades.
En conclusió, si tota la seva obra és una experimentació, aquí amb els collages és també manifest. Hi trobem homenatges a pintors o escriptors admirats com Joan Miró, Kurt Schwitters, Henri Michaux, Ràfols Casamada, JV. Foix, Joan Vinyoli a d'altres on la seva preocupació per assumptes col·lectius i d'actualitat com la contaminació, la política, les guerres i la immigració, davant les quals l’artista no es pot mostrar indiferent. I això, en definitiva, és del que va l’ART. Espai 2
