jueves, 31 de octubre de 2019

ENSOPEGANT AMB JOAN MIRÓ



   

A Palma davant del cartell de l'exposició de Miró 1978
No es la primera vegada que jo i Joan Miró ens trobem cara a cara. En aquesta darrera ocasió ens hem retrobat a casa seva, al Mas Miró de Mont-roig del Camp. Fa un dia esplèndid, i encara es un xic difícil trobar el camí que ens porta fins la casa diguem pairal dels Miró. Un cop baixem del cotxe no podem deixar de fer comentaris sobre la ubicació i la presencia inevitable i que per poc no destrueix tot el conjunt inspirador del quadre La Masia: l’autopista. No hi ha cua i no hi haurà fins la tarda així que mentre fem fotografies i mirem ens acostem a recepció i aviat la guia, La Rosa Mª Álvarez ens comenta que serem uns privilegiat i ens farà una visita privada a casa d'estiueig de Joan Miró i origen de l'univers mironià





Recordo que en arribar de Bèlgica l’any 1973 i un cop oberta la Fundació Miró de Montjuic al 1975 fer la meva primera visita a la Fundació. Desprès al 1978 en un viatge a Palma de Mallorca vam visitar una exposició seva que ara jo ubico a prop de la catedral. I es així com cada vegada que la fundació barcelonina recopila obres que no té en depòsit m’hi acosto. Recordar en especial un seria la de «Escala de l’evasió» on vaig poder veure 

La masía (1921-1922) i Paisatge Català (El caçador) (1923-1924).  També una obra que desitjava veure al natural,  Natura morta del sabatot (1937). Sempre que puc ensopegar amb l’obra de Joan Miró, ho faig amb il·lusió.

martes, 8 de octubre de 2019

“L’atelier”, lloc íntim de l’artista .


    Aquestes dues últimes setmanes,  en una activitat frenètica, he  buidat el meu taller. El vaig llogar ara fa 21 anys coincidint amb una visita programada per visitar el Reina Sofia de Madrid. Es tanca una etapa de la meva trajectòria, ja que  l'arquitectura del lloc influeix sobre l’artista i el nou espai encara no s’ha donat a conèixer. Només mentalment en el meu cap es distribueixen els espais de treballs. La llum,  essencial per l’activitat artística,  no serà un hàndicap en el taller nou.
Escales cap el taller1999
El taller a mesura que passa els anys s’omple de material i de pintures acabades que van empetitint l’espai. Trobem pinzells, pintures, objectes recollits al carrer, revistes, diaris i llibres. També objectes íntims, fotografies, creant l’ambient propici per deixar emergir idees, somnis i imatges. També tenen importància per la creació allò que va quedant sobre la taula de treball, els draps, etc. I és així com hem de mudar-nos a un lloc més gran. 
El taller nou s’omple de caixes i material per distribuir i el vell es buida i alhora ens vénen ganes d'immortalitzar l’aire atrapat entre les parets d’allò que ens ha fet de protector durant tants anys. Només l’artista coneix el misteri de la seva creació i s’acomiada de la musa que habita el lloc.

 


 
"L'Atelier",  lugar íntimo del artista.

   Estas dos últimas semanas, en una actividad frenética, he vaciado mi taller. Lo alquilé ahora hace 21 años coincidiendo con una visita programada para visitar el Reina Sofía de Madrid. Cierra una etapa de mi trayectoria, ya que la arquitectura del sitio influye en el artista y el nuevo espacio aún no se ha manifestado. Solamente mentalmente en mi cabeza se distribuyen los espacios de trabajo. La luz, esencial para la actividad artística, no será un hándicap en el nuevo taller. 
Taller any 2002
El taller a medida que pasan los años se llena de material y pinturas acabadas que empequeñecen el espacio. Encontramos pinceles, pinturas, objetos recogidos en la calle, revistas, periódicos y libros. También objetos íntimos, fotografías, creando el ambiente propicio para dejar emerger ideas, sueños e imágenes. También son importantes para la creación  lo que está en el escritorio, los trapos, etc. Y así es como nos mudamos a un lugar más grande. El nuevo taller está lleno de cajas y material para distribuir y el antiguo se vacía y al mismo tiempo queremos inmortalizar el aire atrapado en las paredes que nos ha hecho protector durante tantos años. Solamente el artista conoce el misterio de su creación y se despide de la musa que habita el lugar.