domingo, 11 de noviembre de 2018

TRACES / HUELLAS/ RASTRES. 1


                  En un pintor com Domènec Triviño les formes i els colors no sorgeixen tan sols dels moviments de la mà, sinó que tenen la seva gènesi en la seva vida íntima i, aquests cromatismes i morfologies , són els portaveus de les seves vivències, dels seus sentiments, són, en definitiva, el seu vehicle expressiu. Una de les característiques del conjunt de la seva obra rau en l’ elementalitat de les formes, dels signes i els conceptes, referents a la fi que exerceixen la funció de coordinar la superfície dels quadres i també la de revestir la idea d’un corpus sensible, subjectiu i sintètic.

            La pintura és una evocació, una operació màgica i, quan el motiu evocat, quan la idea ressuscitada s’incorpora i ens mira a la cara, nosaltres no tenim dret a discutir les fórmules  evocatives del bruixot”,    aquesta   cita  de  Charles Baudelaire ens serveix de pretext  per entrar en el món sintètic de Triviño, des del qual ell ens apropa a les seves personals i subjectives referències, l’essencial de la seva imaginació i la concepció nua que en té de les coses, coses i cossos que després ell traslladarà al suport pictòric.
 Francesc Cutxet i Domènech CRITIC D’ ART



24 - 10 -  2018 Acrilic sobre fusta - 81cm x 43 cm

  "Triviño busca el que Pollock anomenava contact, un cert estat en el qual l’artista és guiat per la imatge que ell està produint, sense cap figura preconcebuda com a finalitat. Les formes existents no tenen significat i, enlloc de perseguir fins objectius, l’artista cau en un mètode de creació que invita possibilitats d’invenció. El quadre, finalment, no es vincula al fora, entre les coses empíriques, sinó a condició de ser abans que res «autofiguratiu». L’art no és construcció ni artifici. El món no està enfront de l’artista és més aviat el pintor que neix en les coses per concentració, vingut a si mateix del visible. Quan la mà de l'artista s'anul·la, llavors les coses s'expressen per si soles... "
  " Perquè el que ell cerca no és un signe representant quelcom, sinó un esdeveniment format per si sol."  
Anna Pujadas. Dra. en Historia de l'art i profesora de l'Art de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)


18 - 9 - 2017 Acrilic sobre paper 47cm x 35cm




 

domingo, 11 de marzo de 2018

TRACES / MANERA NEGRE



 En el principio creó Dios los cielos y la tierra.  Y la tierra estaba desordenada y vacía, y las tinieblas estaban sobre la faz del abismo, y el Espíritu de Dios se movía sobre la faz de las aguas. Y dijo Dios: Haya luz, y hubo luz.  Y vio Dios que la luz era buena, y separó Dios la luz de las tinieblas.”


Si creemos en los primeros versos del Génesis las tinieblas precedieron a la luz. El negro precede todo color.


El negro no es en mi caso un color que utilizo para representar algo negativo, en esta serie su función es como en la “manera negra” de los grabados y salvado cierta distancia es sacar luz de las tinieblas de la superficie del negro. Domènec Triviño


11 -10 - 2017 Acrílic sobre paper  35cm X 35cm



4 - 11 - 2017  Acrílic sobre paper  72cm X 70cm



“Al principi, Déu va crear el cel i la terra.  La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües.
 Déu digué:
--Que existeixi la llum.
I la llum va existir.  Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres.” 


 
Si creiem en el primers versos del Gènesi les tenebres van precedir la llum. El negre precedeix tots els colors.
 No utilitzo el negre per representar negativitat. En aquesta nova sèrie de treballs el negre te la seva funció com a la tècnica dita “manera negre” dels gravats: treure la llum de les tenebres de la superfície.