El destí de les pintures

Poques vegades l'artista, el pintor sap on van a parar les seves pintures quan una persona decideix comprar una obra seva.
De tant en tant s'en asseventa i veu que en un lloc inaccesible penja una obra seva. Alguns clients t'envien a travès de la galeria la fotografia de l'obra i el seu entorn.

‘Publireportatge’: la galeria Genial exposa ‘Reserves’ de Domènec Triviño

http://www.isabadell.cat/publireportatges/publireportatge-la-galeria-genial-exposa-reserves-de-domenec-trivino/

Inauguració de l'exposició RESERVES

 

9 d’agost 

Alguns apunts al voltant de la sèrie Reserves.

_neix del treball de els marges

_neix de la voluntat de fer uns treballs més orgànics, menys restrictius, menys encotillats.

_ no tinc massa clar que sigui el camí definitiu o encertat.

_neix de la voluntat d’utilitzar un material per mi habitual  en la meva feina de cada dia a la vidriera : la sorra.

_No busco que la sorra sigui al·lusiva a una platja.

També vull evitar l’associació que fan algunes persones en veure l’obra. Diuen que el vidre es va inventar de manera casual en una platja?

_Les reserves que faig em recorden els forns de la vidriera per dintre amb piles de material a punt per transformar-se en vidre.

_Hauré de treballar també entre els colors amables amb el risc d’associació amb l’aigua, la sorra, d’una platja etc... Perill o no? Tan se val, potser. Es igual, suposo.

_Aquesta associació amb la natura no es desitjada però alhora m’interessa veure el procés i l’evolució. També  quin serà el destí de les obres.

_El nom de Reserves és purament el reflex del que passa en cada obra.

_També l’aspecte inacabat és necessari i dóna un caràcter casual força desitjat.

Dietari de Domènec Triviño, agost 2009

El paisatge dels meus quadres és la fàbrica /2

                

La Vidrieria Vilella sobre els anys 80,  sense les industries que ara omplen el poligon.
Fotografia de Domènec Triviño

 

En un pintor com Domènec Triviño les formes i els colors no sorgeixen tan sols dels moviments de la mà, sinó que tenen la seva gènesi en la seva vida íntima i, aquests cromatismes i morfologies , són els portaveus de les seves vivències, dels seus sentiments, són, en definitiva, el seu vehicle expressiu. Una de les característiques del conjunt de la seva obra rau en l’ elementalitat de les formes, dels signes i els conceptes, referents a la fi que exerceixen la funció de coordinar la superfície dels quadres i també la de revestir la idea d’un corpus sensible, subjectiu i sintètic.

            La pintura és una evocació, una operació màgica i, quan el motiu evocat, quan la idea ressuscitada s’incorpora i ens mira a la cara, nosaltres no tenim dret a discutir les fórmules  evocatives del bruixot”,    aquesta   cita  de  Charles Baudelaire ens serveix de pretext  per entrar en el món sintètic de Triviño, des del qual ell ens apropa a les seves personals i subjectives referències, l’essencial de la seva imaginació i la concepció nua que en té de les coses, coses i cossos que després ell traslladarà al suport pictòric. 

          Essent l’obra pictòrica un conjunt de signes estètics que pretenen incidir en les nostres emocions i recrear-les mitjançant uns missatges codificats, essent també l’obra pictòrica una confessió de l’autor, podem dir que les recents i fràgils peces de Domènec Triviño intenten apropar-nos a la seva experiència vital proveïda d’un significat record-fantasia-idea, que esdevé la lluita conscient per  gaudir  l’inconscient, és a dir, donar a la imatge un sentit còsmic i associar les idees a unes formes mentals i lluminoses.

  Francesc Cutxet i Domènech CRITIC D’ ART

Alguns obres germinals de RESERVES obres d'inspiració fábril que es podran veure a l'exposició del Genial al març 2015

Inauguració el dia 4 de març a les 19h.

 

"Els marges, àlbum de taller"