Joan Vinyoli, el poeta convincent.
Aquest any fa 20 anys de l'exposició itinerant que vaig muntar amb
la sèrie Cercles (1992-1994) per vàries ciutats del país (Sabadell, Castellar
del Vallès, Manresa, Terrassa i Sant Cugat).
Els homenatges de l'any 1994, quan feia 10 anys del traspàs del
poeta, van ser escassos per no dir nuls. Segons alguns articles de premsa de
l’època, l'única claror en aquesta falta d’homenatges era el compromís de
publicar l'edició completa dels seus poemes per part del seu editor. Així,
mentre fa 20 anys hi havia poca transcendència pública sobre el seu llegat, ara
ens trobem en ple any Vinyoli.
Joan Vinyoli, que beu de Rilke i de Riba, amb els seus
"temes" s'apropa al públic d'una manera immillorable, ja que, tot el
que els seus sentits capten passa de l'emoció a esdevenir una experiència
universal. Després de passar pel filtre subjectiu del poeta es veu com allò
viscut esdevé poema viu.
Sense temps per crear una revisió ambiciosa de la sèrie Cercles,
presento unes pintures noves en record del poeta i de la il·lusió sentida l'any
1994 amb la sèrie Cercles, tant fent els treballs com descobrint la poesia de
Vinyoli. Aquests dies de Festa Major trec del meu arxiu personal alguns papers
de caràcter recordatori que acompanyaran les pintures noves.
El temps passa i els 20 anys del meu homenatge semblen lluny i encara
em sorprenc a mi mateix buscant el Cercle
Convincent amb la mateixa il·lusió.
Domènec
Triviño .
