miércoles, 5 de octubre de 2022

ABSTRACCIÓ I REALITAT, L’EMPREMTA DE LA NATURA EN EL COLLAGE

 

 

 


 

 L'any 2017 finalitzava la meva etapa de treball laboral i amb ella desapareixia el meu paisatge quotidià, el de la fàbrica.


Que la fàbrica era el meu paisatge quotidià ho he mencionat en diverses ocasions. En primer lloc, perquè crec que un artista tant si beu de la seva quotidianitat i del seu entorn més proper com si és no, té certa obligació de donar pistes sobre la seva feina i el seu pensament.
El setembre del 2019 em veig obligat a fer un canvi de taller. L'espai nou em permet deixar a l'aire tot un seguit de material emmagatzemat que aviat em servirà per fer uns collages que veuran la llum en els dos anys de pandèmia.

 
   Els collages que presento aquí a la sala de l'Alcavot formen part de la sèrie Art i Lletres.

Posar nom a una serie no treu que algunes obres per la seva caracteristica es mouen horitzontalment d’una serie a l’altre. Al menys s’hi podrien posar. La meva experiencia m’ho ha fer veure.


Aqui les  obres mostren elements naturals com espines de pi, fulles, petites branques que necessitaven d'un fons de color especial que puguis integrar el material. De manera natural la meva obra es transforma ràpidament, fruit de la meva inquietud i de la voluntat de no repetir un èxit aconseguit amb una obra realitzada a la gènesi d'una sèrie. L'aparició de les lletres en diferents composicions, mides i colors amb una estètica variable afegeix un misteri del seu possible significat que aporta màgia al conjunt.

 

 


 

   En les obres que he volgut portar aqui, en una sala on s’hi respira poesia, teatre, art que vol dir vida en definitiva he procurat que totes les obres tinguin a veure amb la natura gracies als elements que he integrat a la pintura.

Espai 2



















sábado, 19 de febrero de 2022

ARQUITECTURA BÀSICA /ELS MARGES.



 

 

     

 


 

 

 

Quan l'octubre del 2019 vaig haver de canviar de taller, no m'imaginava que una pandèmia m'obligaria a treballar sense possibilitats d'exposar la feina feta.
Un munt de material recollit durant anys va aparèixer gràcia a la possibilitat de tenir un espai més gran i va donar pas a treballs de característiques diferents però sobretot utilitzant la tècnica del collage sense aturador.


    Quan es van aturar les exposicions, les que encara no tenien data, em fan pensar en les obres que hi podia penjar. Una sala gran a Ripoll em va fer creure que podria presentar la sèrie els Marges i la seva continuació, ja que les obres eren de dimensions interessant per no quedar engolides pel volum d'aire del local.

És així com vaig actuar en una continuació de la sèrie que vam fer amb l'Aurora Matarin dels Marges. Aquí a l'Espai Sales del Mirador de Castellar del Vallès em ve de gust presentar algunes de les pintures fetes sota aquesta premissa.

Penjo poques obres, a l'espera que la Sala del Mirador estigui disponible amb una ventilació adequada com exigeix la situació pandèmica actual.

A l'àmbit d'exposar és el meu primer pas, d'altres ja fa mesos que ho han fet. Desitjo que aviat se'm convoqui per exposar en les sales que estan demanades.
Com he dit en alguna ocasió, el moment de més plenitud és el de la creació malgrat el patiment que el pintor sent, però l'obra també ha de sortir i viure fora de les parets que conformen el taller. 

Domènec Triviño