”El paisatge dels meus quadres és la fàbrica “

fotografia de domènec triviño

Domènec Triviño
Pintor
”El paisatge 
dels meus quadres
 és la fàbrica    “

Hi ha tres escenaris que han marcat la seva manera de pintar, i són els llocs on ha viscut: Cardona, Liège i Castellar. Bàsicament autodidacte, ha compaginat la pintura amb la feina a la fàbrica del vidre.

· Parles de tres escenaris importants a la teva vida, quins són? 

Cardona és un d’ells, és el poble on vaig néixer. Deprés, els meus pares, el meu germà i jo vam emigrar a Liège, a la part francòfona de Bèlgica. Allí em vaig criar i vaig créixer. L’escola era en francès. El tercer escenari és Castellar, el lloc on m’he casat i visc des d’aleshores. Terrassa, on hi vaig viure un any important per mi  no m’ha marcat tant. En aquesta ciutat hi tinc un grup important d’amics artistes.

· Per què van prendre la decició de marxar, els teus pares? 

El meu pare treballava a la mina de sal de Cardona. Li van oferir feina amb contracte a Alemanya,  i vam marxar un any. Després, vam tornar i al cap de poc vam tornar a marxar,  aquest cop a Bèlgica, també per feina. A casa sempre hem estat una família obrera.

· I la vena artística, d’on et ve?

A mi sempre m’ha agradat pintar i dibuixar. El meu pare feia moltes fotografies de nosaltres a Bèlgica amb una camara alemana i potser això em va influir considerablement. Mes tard cap a l'any 1968 vaig comprar el llibre "Grammaire élémantaire de l'image"de l'Albert Plécy de la biblioteca Marabout. capdal en l'enteniment de les possibilitats de la fotografia. La fotografia ha tingut sempre molta importància per mi. Més tard, a l’escola, vaig escollir l’itinerari de Belles Arts. Vaig fer-ne dos cursos, fins que vam tornar cap aquí...

·Vau tornar a Catalunya perquè les coses no anaven bé?

 El meu germà gran va decidir casar-se amb una belga i el meu pare va témer que no ens enganxéssim allí i vam tornar, amb els meus altres dos germans, que ja van néixer a Bèlgica. Això va ser l’any 1973.

· I com us va anar, la tornada?

Vam tornar a un pis que teníem a Sabadell. Per mi, va ser un cop molt fort, perquè m’havia d’enfron- tar amb un idioma que no dominava. Per això, l’enyorança té molta importància en la meva manera de fer. En un primer moment, vaig intentar entrar a l’Escola Massana però vaig desistir, ja que no hi havia diners i la llengua m’era un obstacle. Em vaig treure les oposicions per entrar al Banc Sabadell però, poc després, em van cridar per anar a fer el servei militar, a Sant Climent Sescebes. I quan vaig tornar vaig posar-me a buscar feina, no tenia opció a fer gaire el bohemi i viure dels pares. Mentrestant, anava pintant, però sempre de forma autodidacta.

 No vas arribar a apuntar-te a cap escola d’art? 

Bé, sí, anava a l’acadèmia Tedas, a prop del Carrer de la Indústria de Sabadell, però no eren estudis reglats, era una acadèmia molt lliure.

· Quan arribes a Castellar?

La meva dona és de Castellar. Em vaig casar i vaig venir a viure aquí, hi sóc des d’aleshores.

· I on has treballat aquests anys?

 Vaig estar un any ajudant una gent que es dedicava al disseny d’interiors i que tenia un local a la Creu Alta de Sabadell. Després, vaig entrar a la fàbrica del vidre, a Vidreria Vilella, i em van fer fixe de seguida. I aquest ha estat el meu paisatge, la fàbrica, i també és el paisatge dels meus quadres.

· I com ho podem saber, els espectadors, que la fàbrica és als teus quadres?

 Perquè als meus quadres hi ha ele ments de la fàbrica: Elements de la serie Notebook, els cercles, els culs d’ampolla, la sorra de la fàbrica... Jo ja volia fer abstracte, i pintava allò que jo veia a la meva realitat quotidiana, de vegades sense saber-ho conscientment.

· Estàs treballant en algun projecte, ara?

Sí, una exposició retro, que jo en dic. Vol ser una retrospectiva de les sèries de quadres que he fet fins ara, però acompanyant-les de documentació i material que he fet servir i que té a veure amb la fàbrica. L’exposició em servirà per recollir el que he fet fins ara i plantejar-me: i ara, què? Sempre he estat en constant evolució, cada sèrie és diferent.

PUBLICAT A LA CONTRA DE L'ACTUAL AL NUMERO 281 DEL 14 AL 20 DE MARÇ DEL 2014

Entrevista realitzada per Marina Antúnez
Text corregit per aportar algunes precisions.